Alexander Sutherland Neil funda al 1921 l’escola Sumerhill. Es pionera enl’escola democràtica. Aquesta escola es basa en en que els nens escullen sivolen assistir a les classes, on tots participen en la dinàmica de l’escola.Defensen que els nens han d’aprendre amb llibertat de cohesió. Pedagogia antiautoritaria.Els principis de l’escola “Summerhill”:
- Creu en la bondat els ésser humans
- La convivència a partir de l’amor i el respecte. (Lane)
- La felicitat com a bade de l’educació. (Rousseau)
- La importància del sexe i la corporalitat. (Reich)
Li dona molta importància a les activitats artístiques i creatives com la dansa o el teatre, els llibres deixen de tenir la mateixa importància i alguna assignatura com la religió.
En el govern de Summerhill ho decideix tot menys la contractació i el sou dels professors.
Carl Rogers, va ser un important psicòleg dels EEUU. Va desenvolupar la “Teràpia no directiva” coneguda perquè esta centrada en el client, li va donar el nom de “Teràpia centrada en la persona”.
“… el individuo tiene suficiente capacidad para gestionar de forma constructiva todos los aspectos de su vida que potencialmente pueden ser reconocidos en la consciencia”.
- La teoria per el nen: Pren l'experiència com a una realitat, actualització de l'organisme, aquesta realitat interactua amb la tendència de l'organisme a l'actualització.
- Desenvolupament del jo: como a conseqüencia de la diferenciació, conseqüencia de la interacció entre el mitjà i l'organisme.
- A mesura que la consciencia del jo apareix el nen desenvolupa unes necessitats que es veuen positives. Aquestes necessitats apareixen amb la interacció amb l'altre persona, amb les seves experiències pròpies, la satisfacció es una necessitat que es considera reciproca ja que si veu que alguna cosa satisfà a l'altre es considera positiva.
- La relació professor-alumne, tan important.
- S'ha de viure de manera plena auto conscient
La pedagogia institucional
- Perspectiva sociopolítica
Projecte educatiu:
Autogestió. Participació i assemblea per a decidir.
Estudi de la metodologia analítica i les seves aplicacions en el proces educatiu.
Es dona prioritat a la dinàmica en grup mestre-alumna. Considera que l'actitud no directiva del mestre ajuda a l'autogestio del grup-classe, canvi en l'estructura de la societat. Vol canviar la societat per desprès canviar a l'individu.
(M. Lobrot, G. Lapassade, R. Loureau, 1965)
- Orientació psicoterapeuta
Monografies d'infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció
Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa
Aportacions de las ciències humanes. Volien canviar l'individu per
aconseguir un canvi social.
aconseguir un canvi social.
(Oury i Vasquez)
- M. MacLuhan
- Ivan Illich
- Everett Reimer
- Paul Goodman
L'ESCOLA: APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL
- P. Bourdieu i J.C. Passeron: “La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970” .
- Ch. Baudelot i B. Establet: “La escuela capitalista en Francia, 1971.”
ESPAI SOCIAL I PRACTIVAS SOCIALS SEGONS “PIERRE BOURDIEU”
L'EDUCACIÓ PERSONALIZADORA
Emmanuel Mounier: Manifeste du service du personnalisme, 1936 Filòsof cristià atent a la problemàtica social i política. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)
Impulsor del moviment “Personalisme”.
Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.
L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.
L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.
Lourenzo Milani, capellà rector de Barbiana esdevé un educador social. Carta a una mestra, 1967 denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un ensenyament funcional i responsabilització, aquells nois se'n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societat.L’educació presonitzadora
Paulo Freire:
- La educació com a pràctica de la llibertat, 1967.
- Pedagogia de l'oprimit, 1970.
Nova visió de l'alfabetització perquè implica comprensió critica de la realitat social, política i econòmica.
Pedagogia critica
- Henry Giroux
(critic cultural)
- Michael Apple. La seva teoria de l'educació esta basada en el humanisme i la seva visió postmodernista.
- Basil Berstein “Las reglas del dispositivo lingüístico no están libres de ideología, sino que reflejan los aspectos del potencial de significado a los que otorgan mayor importancia los grupos dominantes”
Referents simbòlics, romànics i comercials.
- El Che, 1967 a Amèrica Llatina
- EL Maig de 1968 a Paris
- La moguda dels Hippies 1969 a Caifornia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada