Tema 14. Escola i societat digital

Experiències pedagògiques

L'ensenyament i l'aprenentatge són processos complexes, el que funciona en un determinat context pot no fer-ho en un altre. Les propostes que es presenten han d'ajudar a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa, a prendre, a adonar-nos que hi ha moltes maneres d'ensenyar, a incorporar noves idees i, naturalment, a posicionar-nos críticament davant altres opcions que són alternatives a les nostres.

La Comissió Interterritorial de l’Ensenyament de la Llenguaorganitza aquest primera jornada a l’ Hotel Corona Tortosa, amb la finalitat de fer conèixer bones pràctiques, compartir marcs de referència, avançar en l’aplicació de noves tecnologies i en la utilització de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC) així com d’ iniciar un sistema de treball en xarxa i de proximitat per tal d’optimitzar els recursos didàctico-pedagògics que es produeixen en el conjunt dels territoris de l’àrea lingüística per donar resposta a la realitat multilingüe dels nostres centres educatius i a la necessitat de formar ciutadans plurilingües.

Documentació narrativa d’experiències pedagògiques dels docents:

1.       Una carta d¡invitació

Inviten als docents a escriure sobre el que saben i fan, sobre els seus coneixements construïts al llarg de les seves experiències pedagògiques en les institucions educatives.

2.      Formació de docents i relats pedagògics

Planteja una sèrie de reflexions, afirmacions i preguntes orientades a concebre la producció autogenerada i guiada de relats escolars i curriculars com una estratègia viable per a transformar les pràctiques de formació, d’investigació i de vinculació de les institucions formadores amb les escoles de la seva zona d’influència

3.       Algunes orientacions per incorporar la documentació narrativa d’esperiències pedagògiques en les institucions de forma de docents

La seva finalitat és suggerir, indicar, plantejar orientacions dirigides a generar i instal·lar en les institucions de formació de docents iniciatives i processos de documentació narrativa d’experiències pedagògiques.

4.      Dossier de relats d’experiències de formació

Té com a propòsit mostrar alguns dels relats generat per docents que, en diferents etapes de la seva formació i des de llocs i funcions diferenciades, han transitat algun procés de documentació de la seva pròpia experiència de formació.

Recursos TIC-TAC

Les TIC Són les Tecnologies de la Informació i Comunicació, és a dir, són aquelles eines computacionals i informàtiques que necessiten, sintetitzen, recuperen i presenten informació representada d’una forma.

Les TAC tenen com a objectius:

-          Donar a conèixer al professorat alguns dels recursos TAC que té a la seva disposició.

-          Mostrar la utilitat d’aquests recursos.

-          Estimular el seu ús en l’activitat docents, induït a un canvi metodològic.

-          Incentivar l’ús col·laboratiu del professorat per generar nous recursos o millorar els ja existens.

Idees i aportacions pedagògiques

El mètode natural de Freinet consisteix en oferir al petit un ambient favorable al descobriment continuat que li permeti, a través de la lliure exploració i experimentació, anar conformant els seus coneixements. Per afavorir  aquest espai, l’aula es pot dividir en diferents espais, que poden ser tant un pati com un hort. Una altre de les innovacions de Freinet per afavorir aquest aprenentatge natural consisteix en sortir de l’aula i realitzar passejos per la natura o visites als tallers dels artesans locals.

Freinet considera que els processos d’adquisició de coneixements no es donen a través de la raó, sinó especialment a través de l’acció, l’experiència i l’exercici, el que ell anomena tempteig experimental, a partir de les pròpies experiències i de la manipulació de la realitat.

Tècniques de Freinet

Les tècniques de Freinet constitueixen un ventall d’activitats que estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l’entorn. Estan pensats sobre la base funcional de la comunicació i sobre propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals.

Destaquen:

El text lliure: és el text realitzat pel nen/a a partir de les seves pròpies idees, sense tema ni temps prefixat. Es desenvolupa seguint les fases següents: l’escriptura del text, que constitueix una activitat creativa i individual; la lectura davant de tot el grup, amb el qual es treballa l’entonació, la modulació de la veu; el comentari de text de forma col·lectiva; i altres tècniques com la impressió i reproducció dels textos per la revista escolar i la correspondència.

Fitxers de treball individual: espai on cada alumne guardava els seus treballs personals i individuals.

La revista escolar: la qual s’origina amb les produccions infantils i es realitza a partir de la pròpia organització de treball.

Els plans de treball: tenen sentit e una planificació col·lectiva amb l’alumnat, planificació que ve determinada per unes decisions de grup que, a la vegada, estan inserides en la planificació general del curs.

Les conferències: pretenen propiciar, en el marc del grup-classe, les crítiques a la realitat per part de l’alumnat i el seu posterior estudi.

Biblioteca del treball: el material es classifica d’acord amb la dinàmica i les necessitats de consulta dels nens/es, que accedeixen lliurement a ell, però també es responsabilitzaran d’ordenar-lo i controlar-lo.

L’assemblea de classe: és l’espai i temps destinats a plantejar problemes i buscar mitjans per la seva resolució, per planificar i possibilitar la realització de projectes. Educa la funció de planificació i de revisió del treball i de la vida del grup-classe.

Mètode natural: oferir un ambient favorable al descobriment continuat, en el que sigui possible l’expressió lliure i l’intercanvi i contrast d’idees en una institució que ells mateixos conformen. Va introduir els tallers dedicats al treball manual.

L’actitud investigadora, la curiositat pel seu entorn, el respecte per les pròpies realitzacions i la dels altres, la bona utilització dels materials,...possibiliten un ambient molt favorable d’aprenentatge.

L’aprenentatge del càlcul: per a Freinet el càlcul té que ser un instrument d’acció sobre les coses. Serveix per mesurar els camps, pesar els productes, calcular el preu de cost, els interessos que s’han de tornar o cobrar. Tot això justifica l’activitat aritmètica, en comptes de l’accés descarnat als números i les operacions. És precís per tant submergir el càlcul escolar a la vida de l’entorn i convertir-lo en càlcul viu.

Interès per la comunicació: llegir és buscar sentit a allò que es  llegeix. La base de la “lectura global” és l’aprenentatge que va des de les paraules, a les síl·labes fins arribar als sons. A partir d’aquí es pot passar a la composició de noves paraules i a la lectura. L’accés al text escrit ha de ser una cerca del seu sentit. Seguint en aquest aspecte les intuïcions de Rousseau, Freinet considera .que el text és el producte d’una voluntat de comunicació.

La lectura com una tècnica de vida és la que desconnecta del món real i ens submergeix en un món imaginari. També prepara als alumnes per a les seves conferències que han de realitzar davant d’altres persones.

Altres tècniques i aparells que va incorporar Freinet: màquines d’instrucció, ràdio i electròfon, fotografia i cinema, impremta escolar, la correspondència escolar i el llibre de la vida, entre d’altres.

Eunice, Magda, Meritxell i Aida