Què és un paradigmes?
El terme paradigma significa “model” o “exemple”. Aquest terme és una paraula grega παράδειγμα (parádeigma) que a la vegada es divideix en dos vocables “pará”que vol dir junts i “déigma” que vol dir model.
PARADIGMA CIENTÍFIC
El paradigma científic actua com a model acceptat que inclou lleis, teories, aplicacions i instrumentacions d’una realitat.
Segons Thomas Kuhn, el defineix com una disciplina científica durant un període específic de temps. En el seu llibre “La Estructura de la Revoluciones científicas” ho defineix de la següent manera:
- El que s’ha d’observar i escrutar
- El tipus de interrogants que se suposa s’han de formular per a trobar respostes en relació a l’objectiu.
- Com s’ha d’estructurar aquests interrogants.
- Com s’han d’interpretar els resultats de la investigació científica.
Els models paradigmàtics són models metafísics i epistemològics, que proporcionen al context en el que es formen els diferents models teòrics i teories d’un nivell inferior, presentant les directrius generals d’agrupament de les diferents teories.
4 tipus de paradigmes:
RACIONAL – POSITIVISTA, orientat als resultats
Aquest paradigma està orientat a trobar resultats. Els origens es troben al s. XIX.
Creien que era necessari comprovar els resultats de tot el que feien, ja que totes les comprovacions basades en les observacions, portaven al positivisme. Per això el seu objectiu es sostenir una sèrie de prediccions que porten a determinats fets.
Aquest paradigma planteja hipòtesis i comprova si és compleixen, la via hipotètica i deductiva és vàlida per a totes les ciències, l’ investigació i l’acció es deslliguen. Aquest paradigma vol ser objectiu.
HERMENÈUTIC INTERPRETATIU, de la realitat subjectiva
Aquest paradigma vol buscar la realitat subjectiva. Els éssers vius han de ser conscients de la realitat, per aquest motiu no només és necessari observar la realitat sinó també cal interpretar-la. La seva orientació és a partir del descobriment. Aquest paradigma vol aprofundir en el món personal de cada individu.
SOCIOCRÍTIC, orientat al canvi social
Aquest paradigma te la finalitat de canviar i transformar l’estructura de les relacions socials .
Esta fonamentat en la critica social, en caràcter autoreflexiu. Fa servir l’autoreflexió i el coneixement intern per conscienciar a cada persona del rol que té dins d’un grup.
En el món educatiu té una visió global i dialèctica de la realitat educativa, una visió democràtica del coneixement, i finalment una visió particular de la teoria del coneixement i de les seves relacions amb la realitat i la practica.
EMERGENT o DE LA COMPLEXITAT o EXPERIENCIAL TRANSCONSCIENT
Aquest paradigma considera que l’ésser humà s’adona de que abans que ell hi hagut més vida, coneixements, costums, tradicions, ...
Aquest paradigma, té la visió de l’ésser humà com un tot des de la perspectiva de la seva pròpia realitat. La realitat es canviant i s’ha d’anar adaptant.
L’objectiu és crear un tot integrat, lògic i coherent. S’ha de fer que l’estudiant es creí una estructura mental que el permeti superar qualsevol obstacle, és un procés d’aprenentatge per a que aprengui a enfrontar-se a un món canviant de manera positiva.
CORRENTS FILOSÒFICS
1. MODERNISME I POST MODERNISME
El MODERNISME va ser una corrent de pensament que es va desenvolupar a la baixa Edat mitjana, inspirada i fonamentada en el pensament de Descartes el racionalisme, extretes d’allà les seves idees bàsiques.
El modernisme es va caracteritza per la racionalització de l’existència.
 |
| Palau de la Música (Simbol del modernisme a Catalunya) |
Els il·lustrats van creure en la victòria sobre l’ignoraria per mitjà de la ciència. Els capitalistes confiaven en arribar a la felicitat a traves de la racionalització de les estructures socials i creixement de la producció.
L’home modernista, era una home compromès amb la humanitat i en el avens. Era un home enamorat de la vida, amb projectes clars e ideals, era un home bàsicament optimista.
En la basant filosòfica el modernisme reacciona contra el positivisme.
 |
| Opera de Sidney (Simbol de Postmodernisme) |
El postmodernismes es el temps de “él yo antes que el todos” i de l’ intimisme. Un cop perduda la confiança en el projecta de canviar la societat és centren en la realització personal. L’home comença a valorar el sentiment per sobre de la raó.
2. NEOLIBERALISME – UTILITARISME
El NEOLIBERALISME fa referència a politiques econòmiques, que pretén reduir al mínim la intervenció estatal en matèria econòmica i social, defenent el lliure mercat capitalista com a gran equilibri institucional i el creixement econòmic d’un país.El neoliberalisme s’utilitza per agrupar un conjunt d’ideologies i teories econòmiques que promouen l’enfortiment de l’economia nacional (macroeconomia) i la seva entrada al procés de globalització a través d’incentius empresarials.
El creador de la corrent del UTILITARISME va ser en Jeremy Bentham, i les bases filosòfiques es remunten a les obres de Richard Cumberland i David Hume.
En Jeremy va escriure la regla: el benestar es allò que dona la major felicitat al màxim nombre de persones. Temps després, en adonar-se que la formulació reconeixia dues màximes diferents, i potencialment conflictives, va passar a xerrar simplement del “principi de la màxima felicitat”.
El utilitarisme vol dir que s’ha de fer allò que convé a la majoria i beneficia a la societat.
El utilitarisme vol dir que s’ha de fer allò que convé a la majoria i beneficia a la societat.
3. ECOLOGIA
La visió integradora de l’ecologia planteja ser l’estudi científic dels processo que influeixen en la distribució i abundància dels organismes, com les interaccions entre els organismes i les transformacions de l’energia i la matèria.
4. SOSTENIBILITAT
Segons l’informa Brundtland de 1987, la sostenibilitat és “Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures”.
Sostenibilitat és proveir el millor per a les persones i el medi ambient d’ara i del futur.
Sostenibilitat és proveir el millor per a les persones i el medi ambient d’ara i del futur.
5. COMUNITARISME
El COMUNITARISME com a filosofia apareix a finals del s. XX en oposició a determinats aspectes de l’ individualisme. Aquest centra el seu interès en les comunitats i societats i no en l’individu.
El moviment FEMINISTA és el conjunt d’idees i accions que busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers a les dones.
El feminisme reclama gaudir dels mateixos drets i deures de què gaudeix l’home.
Dada curiosa: a Espanya ha aparegut la Llei orgànica de 3/2007 del 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes.
PERSONA I SOCIETAT
COSMOVISIÓ: És la visió que tenim cadascú, l’ imatge que ens fem del món.
SENTIT DE LA VIDA és la consciencia que ens porta a buscar aquest sentit, per tant, a entendre per a què es neix, l’objectiu de la vida i saber que hi ha després d’aquesta.
Aquest sentit de la vida és dona a partir d’una visió filosòfica i religiosa.
ANGOIXA és un estat afectiu que es caracteritza per aparèixer com a reacció davant d’un perill desconegut. Sol estar acompanyat de malestar psicològic i per petites alteracions al organisme.
AUTOAJUDA és un terme que es pot referir a un individu o a un grup que cerca millorar des del punt de vista econòmic, espiritual, emocional i intel·lectual. L’autoajuda apareix per dona resposta a problemes complicats.
SUPERSTICIÓ és terme que s’utilitza per referir-se a un conjunt de creences no fonamentades e irracionals que poden estar basades en la fe o en pensament màgic.
RELIGIOSITAT, LAÏCITAT, SECULARITAT
La religió forma part de l’activitat humana, és basa en creure en el Deu. És de tipus existencial, moral i espiritual. Hi ha diferents tipus de religions com el cristianisme, el judaismes, l’ortodox, etc...
La religió sempre ha estat lligada en la vida dels individus. Actualment hi ha gent que diu ser laica, vol dir que no creuen en cap Deu, en canvi, aquesta gent segur que creu en alguna cosa potser un partit polític, un equip de futbol, un grup de música... els individus tenim la gran necessitat de creure en alguna cosa que no som nosaltres mateixos.
La secularitat és el procés per el qual la religió i les seves institucions perden importància en les societats.
CONSUM I CONSUMISME
El consum és l’acció de comprar qualsevol cosa que volem i/o necessitem les persones.El consumisme és un terme que s’utilitza per igualar la felicitat personal amb la compra de béns i serveis o al consum en general.
Actualment, la societat en la que vivim és molt consumista és creu que com més tens més feliç ets. Eunice, Aida, Meritxell i Magda
La llibertat i la vida tenen un cert paral·lelisme amb les direccions educatives que ens presenta el professor Egan.
 |
| Socialització La socialització és el procés pel qual l'animal nascut biològic és converteix en animal humà en una tribu, poble o societat. Cada individu és poc més que un objecte, fa el que s'ha de fer. |
 |
| Personalització |
 |
| Recapitulació |
La recapitulació és la incorporació, apropiació de tot el que de bo ha fet la humanitat abans que nosaltres i la participació en la construcció social i cultural del nostre temps
 |
| Culturalització |
La culturalització com a acció transformadora i pensament alliberador comporta un salt qualitatiu, demana esforç personal i constància i no té resultats, és conversa transcendental.
Magda, Aida, Eunice i Meritxell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada