Centres educatius:
Escola és el nom genèric de qualsevol centre docent, centre d’ensenyament, centre educatiu, col·legi o institució educativa, és a dir, de tota institució que imparteixi educació o ensenyament, encara que sol designar més específicament als de l’ensenyament primari.
L’Estat és aquell que ha de complir el paper de garantir la integritat de la funció educativa, per tant en general la seva funció és inspeccionar i supervisar i, de l’altra banda, governar, la qual cosa es transmet en:
- Legislació, per a la creació de normes de compliment obligatori.
- Execució, portar a la pràctica les normes legals amb les que la societat disposa
- Jurisdicció o Justícia, consisteix en l’aplicació de les penes als que no compleixin amb les normes legals.
En els darrers anys, els profunds canvis socials experimentats han fet palesa la necessitat que els centres educatius s’adeqüin a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen aquests canvis és un objectiu de primer ordre, i ha de suposar una aposta clara per avançar en la consolidació dels centres educatius:
- Cal potenciar l’ús del català en un marc plurilingüe, l’educació intercultural i la cohesió social per aprendre a viure junts, i la participació de la dinàmica social i cultural de la població o del barri on estan situats per promoure continuïtats i coherències educatives
- Cal que siguin centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món
- Cal que atenguin tot l’alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc.
- Cal que siguin inclusius, que promoguin els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s’hi trobi bé
- Cal que facin possible la igualtat d’oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables.
Autonomia de centres i rendiment de comptes
1. L’autonomia dels centres educatius abasta els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del centre n’és la màxima
expressió.
2. Els centres públics i aquells centres privats que presten el Servei d’Educació de Catalunya o imparteixen altres ensenyaments postobligatoris de règim general o ensenyaments reglats de règim especial sostinguts totalment o parcialment amb recursos públics, que s’han d’ajustar a l’establert en el títol 1 i en el títol 4.
3. Els centres públics, de titularitat de la Generalitat, han de concretar l’exercici de la seva autonomia en els àmbits organitzatius I de gestió d’acord amb el que preveuen, respectivament, els títols 2 i 3, els quals són referents per a la resta de centres de titularitat pública.
4. Tots els centres que constitueixen el sistema educatiu estan subjectes a la supervisió curricular i a l’avaluació dels resultats de rendiments educatius de l’alumnat.
L’administració educativa ha de respectar i donar suport a l’exercici de l’autonomia dels centres educatius. La Inspecció d'Educació ha d’adequar les actuacions que li corresponen en l’exercici de les seves funcions al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a les seves direccions.
Els centres educatius públics han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents:
a) El director o directora: Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d'estudis i els que s'estableixin per reglament o en exercici de l'autonomia organitzativa del centre, el qual correspon al Departament determinar les funcions mínimes i comunes a què s'ha d'ajustar l'exercici de les funcions de cap d'estudis i de secretari o secretària en els centres públics, en el marc de l'autonomia organitzativa i de gestió .
b) L'equip directiu: Els òrgans unipersonals integren l'equip directiu, que és l'òrgan executiu de govern dels centres públics i que ha de treballar d'una manera coordinada en el compliment de les seves funcions. La direcció del centre també pot constituir un consell de direcció.
c) El claustre del professorat i el consell escolar: són òrgans col.legiats de participació en el govern dels centres.
Avaluació educativa: sistema de valoracions
En aquest cicle l’avaluació es defineix com el procés d’observació i anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau d’eficàcia.
Per a l’avaluació del procés d’aprenentatge dels infants es prenen com a referència el desenvolupament dels objectius de cicle i els criteris d’avaluació.
A l’actual sistema educatiu, l’avaluació s’entén com un element integrat en el procés d'ensenyament - aprenentatge i, per tant, ha de possibilitar:
- El coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant
- El coneixement dels progressos que efectua cada infant en el desenvolupament de les seves capacitats
- El grau d’assoliment dels objectius establerts.
Per a això, l'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes es porta a terme en tres fases:
- Avaluació Inicial.
- Avaluació Continuada o Formativa.
- Avaluació Final o Sumativa.
Com s’ha dit més amunt, en la pràctica, l'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes es porta a terme en tres moments o fases, que donen nom a tres tipus d'avaluació: abans o en el moment d'iniciar-se el procés (avaluació inicial), durant el desenvolupament del procés d'aprenentatge (avaluació formativa), i en acabar un període del procés formatiu de l'alumne (avaluació final o sumativa).
1. Avaluació inicial (interès de l’alumne):
Es tracta d'avaluar els coneixements previs dels alumnes, per tal de partir de les idees, experiències i valors que ja tenen adquirits, a l'hora de prendre decisions sobre el tipus i el grau d'intervenció pedagògica que convé aplicar.
L’avaluació inicial compleix diverses funcions:
- S'utilitza per extreure informacions sobre allò que ja saben els infants i allò que no encara no saben.
- És útil per planificar, programar i adaptar els objectius del curs.
- Afavoreix que els infants puguin donar sentit a allò que fan al col·legi i s'impliquin més activament en les activitats de l'aula.
- Serveix per detectar els alumnes que presenten més dificultats i aquells que tenen un grau més alt d’assoliment dels objectius.
- És important per detectar les errades més freqüents per tal d’ajudar-los a evitar-les.
- És útil per detectar el grau de motivació dels alumnes.
En aquesta avaluació d’inici de curs s'avaluen els coneixements i els hàbits més rellevants del curs anterior (objectius mínims). A més també es té en compte la informació rebuda de l’equip docent del curs anterior i del Departament d’Orientació.
També es realitza una petita avaluació inicial a l’inici de cada unitat didàctica, o a l'inici d'una activitat determinada, per esbrinar el que ja saben els infants sobre allò que els volem ensenyar.
En resum, l’avaluació inicial té una funció de diagnòstic, que permet ajustar la programació didàctica als coneixements previs de l’alumnat i el seu interès.
2. Avaluació formativa (rendiment de l’alumne):
Avalua el procés que l'alumne segueix en l'aproximació a un concepte, en el domini de procediments o en el descobriment i eventual adhesió a determinats valors.
És l'avaluació que es realitza de manera progressiva i paral·lelament a les diferents situacions i activitats d’aprenentatge que es porten a terme. Aquesta avaluació proporciona informacions sobre allò que els infants van aprenent, sobre quines dificultats van trobant, el seu rendiment etc., en el seu procés d’aprenentatge al llarg del curs.
En resum, l’avaluació formativa té una funció bàsicament orientadora/reguladora, que permet anar programant i oferint les ajudes que necessita cada alumne en cada moment del procés d’ensenyament/aprenentatge, per tal d’optimitzar el seu progrés i el seu rendiment.
3. Avaluació final (creativitat de l’alumne):
Es tracta de recollir els resultats obtinguts al llarg del procés d’ensenyament/aprenentatge, és a dir, els coneixements adquirits, per tal de donar una qualificació.
L’avaluació es porta a terme amb referència a l’assoliment dels objectius i els criteris d’avaluació establerts en el projecte educatiu del centre. També es té en compte el treball fet a classe, l'interès, l’esforç per progressar i sobretot la creativitat demostrat per l’alumne/a.
En resum, l’avaluació final té una funció qualificadora/certificadora. I s’ha d’entendre de forma global; cal fixar-se en el desenvolupament que ha fet cada alumne/a de les pròpies capacitats en conjunt.
L’avaluació es porta a terme principalment a través de:
• L'observació directa de l’alumnat:
- Actitud de l'alumne a l'aula.
- Esforç en les tasques escolars.
- Col·laboració i participació en les activitats proposades (en petit grup i en gran grup).
- Expressió de les emocions i sentiments (Educació emocional).
- Autonomia personal de l'alumne (Hàbits).
- Observació directa de les proves de psicomotricitat individuals i col·lectives.
- Jocs de simulació i dramàtics.
- Diàleg individual amb l’alumne/a.
- Posades en comú.
• Altres maneres d’avaluar l’alumnat:
- Preguntes directes amb suport visual i sense.
- Execució d'ordres concretes.
- Realització de fitxes individuals.
- Realització d'activitats amb diferents materials didàctics.
- Identificació dels conceptes a través de preguntes d’elecció múltiple.
- Exercicis de classificació, ordenació i seqüenciació.
- Exercicis d’evocació (explicar el que recorda d’un tema, recordar el vocabulari après, repetir poemes, dites, embarbussaments, etc.).
- Realització d’activitats d’autoavaluació (els alumnes s’avaluen a si mateixos).
- Realització d’activitats de coavaluació (els alumnes s’avaluen entre ells).
Avaluació del centre:
L’avaluació d’un centre ha d’incloure la valoració de les tasques que són de la seva responsabilitat, i haurà de tenir en compte prioritàriament aspectes relacionats amb la recerca, la docència, els serveis i la gestió.
L’avaluació de centres presenta els objectius bàsics següents:
- Definició, confirmació i/o redefinició de la missió i la visió del centre.
- Millora de la qualitat de les seves activitats per mitjà d’un diagnòstic intern i extern (incloent-hi el funcionament dels serveis de suport).
- Millora de la direcció i l’agilitat de la gestió.
- Anàlisi de l’adequació de l’estructura de govern del centre.
- Potenciació de la competitivitat i la visibilitat del centre.
- Rendiment de comptes davant de les organitzacions de les quals depèn i, en última instància, de la societat en general.
Els resultats de l’avaluació han d’ajudar l’organització del centre, la gerència i els investigadors a prendre millors decisions relacionades amb el futur del centre des del punt de vista de la gestió i la recerca. Els criteris principals en què s’estructura l’avaluació són:
- Qualitat, que permet mesurar l’excel·lència del centre per mitjà del reconeixement nacional i internacional i del potencial innovador del centre, a més del nivell de les seves instal·lacions i equips.
- Productivitat, que es refereix principalment a la productivitat científica (per exemple, publicacions, tesis, patents, etc.), a com es fa publicitat dels resultats de les activitats del centre, i a les activitats tant culturals (com ara serveis, obres artístiques, exposicions, etc.) com socioeconòmiques (per exemple, transferència tecnològica) del centre.
- Rellevància, que té en compte l’impacte científic, tècnic, socioeconòmic i artístic.
- Vitalitat i viabilitat, que considera les dinàmiques externa i interna del centre, la taxa d’èxit de projectes i d’activitats, i la flexibilitat en la creació i el tancament de línies d’activitat.
Fases del procés d’avaluació:
L’avaluació s’inicia amb una anàlisi de la realitat per part del centre, representat pel seu Comitè d’Avaluació Intern (CAI), que elabora l’informe d’autoavaluació. Aquest informe recull les valoracions a les qüestions plantejades pel Protocol d’avaluació i una anàlisi de la situació per a cada element i eix avaluats. L’anàlisi s’ha de basar en evidències (documentació, estadístics, dades de gestió o indicadors) de què disposi el centre. Una vegada aquest informe s’hagi elaborat, es fa arribar al Comitè d’Avaluació Extern (CAE), el qual revisa el document. La funció del CAE és, entre d’altres, validar l’adequació del procés d’avaluació interna per mitjà de l’anàlisi de l’informe d’autoavaluació elaborat pel CAI. A continuació, el CAE elabora un informe on es recullen les seves impressions de l’anàlisi de l’informe d’autoavaluació, les evidències presentades pel CAI, la visita in situ al centre i la seva experiència personal. Aquest document serà enviat al CAI perquè hi faci les esmenes que consideri oportunes. Posteriorment, es farà arribar el document revisat i consensuat al CAE, que elaborarà l’informe final de l’avaluació.
La Comissió per a l'Avaluació de la Qualitat dels Centres i Activitats Universitaris (ACAU) de Catalunya validarà la metodologia d’avaluació i donarà el vist-i-plau a l’informe final d’avaluació externa i al resum executiu d’aquest informe final. D’altra banda, la Comissió d’Avaluació de la Qualitat (CAQ) de Catalunya serà l’encarregada de nomenar els membres del CAE.
- Avaluació interna:
L’avaluació interna és un procés de diagnòstic per tal de detectar i potenciar, de la manera més objectiva i exhaustiva possible, àrees i activitats d’excel·lència del centre, i també per detectar-hi àrees susceptibles de ser millorades.
S’inicia el procés amb la creació del CAI, que elabora l’informe d’autoavaluació seguint les pautes fixades en aquesta Guia. El CAI serà responsable d’establir els mecanismes per a la recollida d’informació sobre el centre en forma de documents (per exemple, referits a la missió, la visió i l’organització del centre) i d’estadístics, de dades de gestió i d’indicadors suggerits per aquesta Guia sobre l’estructura, els inputs, els processos i els resultats de les activitats del centre. Cal indicar que el CAI té llibertat per augmentar el nombre d’evidències, amb l’objectiu d’ampliar la informació i millorar l’avaluació. L’anàlisi de les evidències ajudarà el CAI a valorar les qüestions formulades pel Protocol d’avaluació, que de manera conjunta amb l’anàlisi de la perspectiva i de les expectatives del centre, i amb les noves opinions i valoracions generades al llarg del procés, constitueix l’informe d’autoavaluació.
- Avaluació externa:
L’avaluació externa té per objectiu ajudar el centre en la seva anàlisi, és a dir, validar el diagnòstic dut a terme pel CAI i col·laborar en l’elaboració d’un pla de millora. La credibilitat i la validesa de l’informe d’autoavaluació han de ser confirmades per l’avaluació externa feta pel CAE.
El CAE analitza l’informe d’autoavaluació i fa una visita al centre avaluat. A partir de les seves observacions i de les informacions, evidències, opinions i valoracions recollides durant la revisió de l’informe d’autoavaluació i la visita, emetrà un informe d’avaluació externa. Aquest informe serà sotmès a la consideració del CAI, per tal que faci arribar les al·legacions o consideracions oportunes.
- Avaluació social:
La comunicació amb la societat constitueix un element cabdal dels centres. El prestigi dels centres depèn de la seva capacitat d’oferir productes i serveis de qualitat, i de la seva habilitat per saber-los situar en el mercat.
La valoració del servei a la societat que realitza el centre es basa en el seu alt potencial d’aportació als sectors cultural i econòmic (tecnològic, productiu, industrial, etc.). Pel que fa a les aportacions al sector cultural, una de les grans fortaleses és el fet que moltes línies de recerca presentin un alt interès social; mentre que la contribució al sector econòmic, a més de la creació de productes, també es basa en la formació de tècnics més qualificats per desenvolupar projectes de recerca aplicada i de desenvolupament tecnològic.
Avaluació de sistema:
El centre avaluat, per mitjà del CAI, té la possibilitat de matisar l’informe d’avaluació elaborat pel CAE, a partir d’un mecanisme formal que asseguri que quedi constància de les argumentacions del CAI. Un cop examinades les esmenes del CAI, i acceptades o no segons els criteris dels membres del CAE, aquest considerarà l’informe com a definitiu, i és el que constituirà l’informe final d’avaluació. El procés d’avaluació es donarà per tancat amb el vist-i-plau de l’ACAU de Catalunya a l’informe final. Per tal d’assegurar la transparència del procés i la visibilitat de l’avaluació, es farà públic el resum executiu de l’informe d’avaluació. Cal indicar que el centre tindrà l’oportunitat de presentar esmenes sobre el contingut del resum executiu, el qual serà validat per l’ACAU abans de ser publicat.
A més, el centre avaluat, si ho considera oportú, podrà elaborar un informe propi per a la seva comunitat o bé distribuir l’informe final, per tal de garantir el compromís amb la comunitat del centre de dur a terme les accions de millora que l’informe proposa.
Un model exemple és el model no normatiu, el concepte fonamental és l’autoavaluació basada en un anàlisi detallat del funcionament del sistema de gestió de l’organització usant com a guia els criteris del model.
Sistema escolar a Catalunya:
La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) és una llei de rang autonòmica aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009 i publicada al DOGC el 10 de juliol d'aquell any. La llei desenvolupa i concreta les competències d'educació que té Catalunya en virtut de l'Estatut de Catalunya i es basava també en el Pacte Nacional de l'Educació que era participat pels grups parlamentaris de CiU, PSC, ERC i ICV que representaven en aquella legislatura una àmplia majoria de l'arc parlamentari. Després de la seva aprovació més de 50 diputats del PP presentaren un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, ja que considerava el model educatiu plantejat a la norma limitant als drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya i que no promou un model de societat oberta. El recurs està a demés a tràmit i pendent de resolució Tot i així fins a la resolució del recurs la llei continua vigent.
La LEC aposta per un servei d'educació de Catalunya on els centres públics i concertats participin dels criteris d'equitat, excel·lència i corresponsabilitat garantint-los la suficiència econòmica per al seu funcionament, respectant el dret a la lliure elecció de centre dels ciutadans, i el dret a definir el caràcter propi per part de la titularitat de cadascun dels centres educatius, que la mateixa llei defineix per als centres públics. La llei d'educació de Catalunya garanteix també la suficiència financera dels centres concertats i potencia la figura del contracte-programa per aquells centres que participin decididament en la corresponsabilització.
La LEC fa una aposta decidida per la modernització de la gestió dels centres públics. Per donar satisfacció a aquest objectiu, el text dota d'autonomia als centres per poder tirar endavant el seu projecte educatiu propi adaptat al seu entorn. Els centres educatius hauran de tenir un Projecte Educatiu de Centre (PEC) que contemplaran indicadors de progrés.
L'autonomia permetrà al centre tenir marge de gestió del currículum (amb l'objectiu d'amotllar-lo al màxim a les necessitats dels alumnes), autonomia d'organització pedagògica (per millorar la capacitat de gestió de les aules i dels mètodes innovadors), així com de gestió de recursos humans (els llocs de treball docents es podran proveir a través de concursos generals, específics i sistemes de provisió especial) i econòmics (per poder decidir les necessitats de material en base a les necessitats del projecte educatiu).
Una altra de les apostes de la Llei se centra en la figura de la direcció. Així, els directors d'escoles i instituts tindran la categoria d'autoritat pública. Per ser nomenats, els directors hauran de presentar un projecte de direcció en el qual s'haurà de detallar la gestió del projecte educatiu de centre.
L'avaluació passa a ser un dels ítems clau de la Llei, en tant que es fa imprescindible per comprovar l'adequació dels resultats dels projectes educatius de centre als seus indicadors. La Llei crea l'Agència d'Avaluació de l'Educació, una entitat que esmerçarà els esforços a avaluar els projectes educatius (entesa com a acompanyament) i també podrà fer propostes a l'Administració competent per millorar els currículums generals.
La figura de mestre i professor/a queda reforçada amb la possibilitat de creació de cossos docents de la Generalitat que regulen l'accés per oposicions pròpies amb procediments específics alhora que la Llei manté els drets del funcionariat docent actual.
Així, el personal docent tindrà la seva pròpia carrera professional, avaluada en base a l'exercici professional docent, la recerca educativa, l'aportació al sistema, la formació permanent, els resultats d'aquesta formació aplicats a l'aula, i també l'antiguitat.
En l'escola concertada, la Llei estableix un termini de tres anys a partir de l'entrada en vigor per homologar el sou del personal docent amb el de l'escola pública.
Amb l'objectiu de potenciar la comunicació i el compromís entre les famílies i els centres, cada centre haurà de formular una carta de compromís educatiu en la qual s'expressin els objectius necessaris per assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives.
A través d'aquesta carta es potencia la participació de les famílies en la vida del centre. Les famílies hauran de conèixer la carta i hauran d'avenir-se a compartir els principis que la inspiren que respecten els drets i les llibertats de les famílies recollits en les lleis i a donar-hi compliment. El Departament haurà d'impulsar les orientacions que determinin els continguts per a l'elaboració d'aquesta carta.
Subsistema del SE d’Espanya:
La LOE (Llei Orgànica d'Educació) és la llei que des del 2006 ordena el sistema educatiu espanyol
Publicada al Boletín Oficial del Estado el 4 de maig del 2006, la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, estableix en el seu preàmbul que té com a objectiu adequar la regulació legal de l'educació no universitària a la realitat actual d'Espanya (educació infantil (EP), educació primària (EP), educació secundària obligatòria (ESO), batxillerat, formació professional, d'idiomes, artístiques, esportives, d'adults) sota els principis de la qualitat de l'educació per a tot l'alumnat, l'equitat que garanteixi la igualtat d'oportunitats, la transmissió i efectivitat de valors que afavoreixin la llibertat, responsabilitat, tolerància, igualtat, respecte i justícia, etcètera.
Aquesta llei preveu l'existència de centres d'educació públics, centres d'educació privats i centres d'educació privats concertats. Aquests últims són centres creats per iniciativa de la societat civil, però mantinguts, en tot o en part, amb fons públics. Aquests centres responen a l'exigència constitucional (article 27.1 de la Constitució Espanyola) de llibertat d'ensenyament, és a dir, de la llibertat dels pares de família a triar el tipus d'escola a la que volen que assisteixin els seus fills, per la qual es imprescindible superar els obstacles econòmics d'una elecció lliure.
El finançament de la llibertat d'ensenyament amb fons públic pot ser realitzat de diferents maneres: Amb l'ajuda directa de les famílies a través del denominat xec escolar, el pagament del salari dels mestres dels centres educatius no estatals, entre d'altres. El model recollit a la LOE pel que fa a concerts educatius és precisament aquest últim: finançar els sous dels mestres.
La LOE inclou les vuit competències bàsiques que s'inclouen en l'informe Chirac i no estava a les lleis educatives anteriors. Es considera que l'educació ha de contribuir al desenvolupament de competències a part d'impartir continguts concrets. Aquestes competències són habilitats personals que permeten l'alumne integrar-se amb èxit a la vida adulta. Es basen en un ensenyament interdisciplinari i pràctic més que en l'acumulació de coneixements.
Les vuit competències bàsiques són:
§ Competència comunicativa o lingüística.
§ Competència lògico-matemàtica.
§ Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
§ Competència artística i cultural.
§ Competència social i ciutadana.
§ Competència d'autonomia personal.
§ Competència d'aprendre a aprendre.
A partir d’ara, els alumnes d’Infantil, els de primària, els de secundària i els de batxillerat estudien seguint les línies mestres d’un sistema educatiu plenament europeu, exigent amb la qualitat i el funcionament del model, però prou flexible com adaptar-se a les necessitats de cada alumne i treure el màxim rendiment de tots ells: dels que tenen més dificultats i dels que presenten altes capacitats.
I ho fa per primera vegada amb el finançament necessari per donar resposta als nous reptes del segle XXI:
- Millora de l’èxit escolar
- Mesures específiques per lluitar contra l’abandonament primerenc i el fracàs escolar
- Formació en idiomes i en noves tecnologies
- Resposta a les necessitats de les famílies i la societat amb la posada en marxa d’un nou programa d’obertura de centres fora de l’horari escolar.
- Programes de Qualificació Professional Inicial
D’aquesta manera, aquells alumnes de 16 anys que no han obtingut el títol en Secundària Obligatòria, tindran l’oportunitat d’obtenir una acreditació professional per a l’exercici d’un treball determinat, així com d’obtenir el títol de Secundària mitjançant la realització d’un mòdul voluntari.
L’actualitat:
El líder del PP ha avançat que buscarà el consens per a una reforma de l’Educació perquè, ha dit, no pot permetre que amb cada canvi de Govern es produeixi un canvi de les lleis que la regulen:
- Tres anys de batxillerat Rajoy s’ha compromès a millorar l’educació obligatòria, a buscar vies més flexibles per a la secundària i a promoure un batxillerat de tres anys “per millorar la preparació dels futurs universitaris i elevar el nivell cultural mitjà” dels espanyols.
Igualment ha promès un nou sistema d’accés a l’ensenyament, “primant el mèrit i la capacitat”, que reconegui l’autoritat dels professors i incentivi la seva tasca, així com la reforma de les universitats, per apostar per la innovació, l’excel·lència i la internacionalització.
- Pel que fa a la identitat cultural Rajoy recuperarà “l’Estratègia Nacional de Qualitat d’Educació”, llei que va ser derogada pel Govern de Zapatero el 2004. A més, promourà el bilingüisme espanyol - anglès en tot el sistema educatiu i, ha dit, “l’opció trilingüe en les comunitats amb llengua cooficial”.
Exemples de projectes i organització d’escoles:
A l’Escola Francesc Macià (http://www.xtec.cat/ceipfmacia/) i l’Escola Collaso i Gil (http://agora.xtec.cat/ceip-collaso/intranet/index.php): són pluralistes i defensores dels valors democràtics perquè creuen que la funció de l’escola en aquesta societat és orientar i ajudar els nens/es en el difícil aprenentatge de la convivència i de la solidaritat.
 |
| Escola Collaso i Gil |
A L’ESCOLA MARCEL·LÍ MORAGAS (HTTP://WWW.XTEC.ES/CEIP-MARCEL-LI-MORAGAS/) L’ENSENYAMENT ÉS ACTIU, SIGNIFICATIU I CONTEXTUALITZAT, BASAT EN EL CONSTRUCTIVISME, PARTINT DEL BAGATGE ANTERIOR I TREBALLANT ELS CONEIXEMENTS DE LA MANERA MÉS PRÀCTICA POSSIBLE.
A L’ESCOLA RIERA DE RIBES (HTTP://WWW.XTEC.CAT/CEIPRIERADERIBES/) LES ESTRUCTURES I/O ORGANITZACIONS METODOLÒGIQUES QUE TENEN SÓN LES SEGÜENTS:
- Els racons: són un espai on les activitats són globals i obertes i es poden realitzar individualment, en grup, o en parella. El paper de l’adult és de mediador entre l’alumne i la seva activitat, i els sabers i continguts que s’hi fan presents. Es barregen alumnes d’edats diferents en propostes (construccions, expressió, jocs de taula, experimentació i exploració) que es poden relacionar amb les diferents àrees de coneixement que ens proposa el currículum d’infantil i primària. Cada proposta ocupa una aula diferent amb adults responsables diferents.
- Els projectes de treball: treballar per projectes suposa que les nenes i els nens triïn un tema, com un espai de coneixement a construir, i aquest s’aborda a partir de les seves idees prèvies amb l’organització conjunta de professionals, alumnat i famílies. En el desenvolupament del treball, s’utilitzen diversos recursos materials i humans per tal de desenvolupar estratègies que permetin als infants entendre, interpretar i comunicar la realitat.
- Els tallers: són un espai relacionat amb els esdeveniments més importants per a la comunitat educativa. Per exemple, poden servir per planificar i organitzar les festes més importants d’una manera compartida amb pares, barri, etc., però també la revista escolar, l’hort, etc. Tots els cicles, per torn, faran les propostes i distribuiran les tasques a fer a la resta del centre: decoració, propagandes, actuacions... implicant tant a professionals com a alumnes i famílies. Un mestre coordinador serà el fil conductor que relligarà en últim terme totes les propostes, i aportarà la visió organitzativa més general, fent d’enllaç entre els tallers dels diferents cicles.
A l’Escola Les Fontetes (http://www.xtec.cat/ceiplesfontetes/): Al 1990 se li va ocórrer la idea de fer unes Jornades a l'escola, de manera intensiva, canviant els horaris, fent grups flexibles... És a dir, van aturar el ritme diari de les classes i van "regirar tota l'escola". Aquelles primeres Jornades van voltar sobre l'Expressió. Des de llavors, exceptuant un any, sempre han estat "girant al voltant de...", l'objectiu del qual ha estat el mateix: aprofitant un tema que servia com a eix transversal, treballar-ho monogràficament.
A l’Institut IES Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès (http://www.xtec.cat/ies-eugeni/) tenen un servei de mediació per ajudar a resoldre, de forma pactada, conflictes entre iguals. Quan apareix un conflicte, les parts afectades poden acudir voluntàriament a un dels equips de mediació. Aquests equips estan formats per alumnes més grans, tot i que també hi ha professorat com a mediador.
Meritxell, Eunice, Magda i Aida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada