Tema 5: Sistema i tecnificació de l'educació

 

La teoria general dels sistemes:

Aquesta teoria general de sistemes va sorgir dels treballs realitzats per  Ludwing von Bertalanffy (biòleg i filosof austríac). Aquesta teoria es basa en les sortides i entrades dels sistemes per a una correcció interna i externa, tenint en compte el concepte de que el món és un sistema dinàmic; tot esta connectat. 

La finalitat d’aquestes teories generals són:

- Arribar a entendre el tot com una unitat.
- El desenvolupament de teories en els diferents camps.
- Reduir l’esforç aplicat.

En el sistema educatiu, la teoria general de sistemes s’aplica en les relacions, els objectius (ensenyar coneixements bàsics) i les finalitats (intentar educar a l’infant perquè sigui més autònom).

Metodologia: conjunt de procediments basats en principis lògics que intenten arribar a un objectiu científic.

- Analogia: comparació entre diferents conceptes per arribar a un 
  raonament.
- Inducció: s’arriba a un raonament general a partir de premisses
  particulars.
- Deducció: s’arriba a un raonament englobar totes les premisses en una.
- Expreimentació: és la comprovació de les hipòtesis de treball. 

L’Isomorfisme són aquells conceptes que tenen una mateixa forma mentres que, quan aquests tenen una mateixa funció en diferents cultures s’anomena homomorfisme. 


Cibernètica i educació

És la comparació entre l’organisme i una maquina. Tots dos tenen un sistema de regulació; controla els desequilibris per arribar a un millor funcionament. 

Norbert Wiener va ser un matemàtic estatunidenc, i va ser el que va  desenvolupar aquesta teoria de la cibernètica i per fer-ho comparava l’organisme amb la maquina. 
En resum podem dir que la cibernètica és una combinació entre la tecnologia, la ciència i la praxeologia que la seva funció és mantener el control, la  comunicació, la regulació i connectar la informació.

Claude Shanon va ser un matemàtic conegut per les seves investigacions a la  ingeniería. Pensava que la pedagogia podia tenir un tractament quantitatiu i tecnològic per aconseguir un equilibri dinàmic, sense deixar de banda l’esser com a persona. (subjectivitat, consciencia i creativitat).

Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia

Els Estats Units, desprès de la segona guerra mundial, va esdevenir la primera potencia mundial i va decidir invertir en l’educació. 

Ralph Tyler va ser un educador que va impulsar l’avaluació educativa i de currículum, que no deixa de ser una maner a de poder controlar i millor l’eficàcia educativa mitjançant proves d’estudi.

Taxonomia dels objectius de l’educació

Benjamin Bloom va ser un psicòleg estatunidenc que va treballar en la taxonomia dels objectius en l’àmbit del coneixement (1950). Va concluir que l’ensenyament a de marcar uns objectius clars i avaluables. 
Objectius: 

- Coneixement: no és necessari memoritzar totes les dades dels conceptes
  ensenyats a classe. 

- Comprensió: entendre, interpretar i assimilar tots els conceptes. 

- Aplicació: hi ha conceptes teòrics que són molt més eficaços portats a la
  practica. 

- Analisi: saber estructurar i descomfigurar un concepte complex per a
  facilitar-ne l’estudi. 

- Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura

- Avaluació: serveix per comprovar l’aprenentatge. (a de ser inicial o
  diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa).

Les finalitats poden ser generals, especifiques, operatives o finals.
Els continguts poden ser conceptuals, procedimentals o actitudials- habituacionals. 

En l’ambit de l’afectivitat en la taxonomia dels objectius hi treballava David R. Kraathwohl, educador que creia que la clau de l’ensenyament no regia en el coneixement sinó en la pasió i interes en la que l’educador i l’alumne aprenen els coneixements. 
Objectius a treballar: 

- Recepció: la consciencia, l’atenció selectiva, i la predisposició que l’alumne
  treballa.

- Resposta: treballar la participació activa a través de despostes a diferents
  situacions.

- Valoració: El valor que un estudiant atorga a un concepte gracies al
  control intern que permet determinar-lo.

- L’organització: capacitat de relacionar diferents valors i conceptes. 

- Caracterització conjunta de valors: la perspectiva generalitzada que te un
  mateix sobre la seva caracterització dels valors.