Tema 3. Sistema escolar i pedagogia a Espanya i Catalunya

Durant l'època en que Espanya estava ocupada per Napoleó, es va fer la constitució de 1812 a les Corts de Càdiz.

El 1813, tot seguint el pensament de Condorcet, va sorgir l'informe Quintana, que proclamava:

- Igualtat

- Universalitat

- Uniformitat

- Gratuïtat

- Llibertat d'ensenyament

Anys després, des de el ministeri de foment va sortir la llei Moyano. Aquesta llei declarava, a l'any 1857, que l'estructura del sistema escolar es dividiria en:

- Primària

- Batxillerat

- Universitat

La institució lliure d'ensenyament:

- Reforma social i cultural a Espanya a través de la formació científica i
    cultural. 

-  Es poden destacar tres personatges:

• Francisco Giner de los Ríos
• Manuel-Bartolomé Cossio
• Lorenzo Luzuriaga

Escola catalana i lliure pensadora a Catalunya.

Destaquem a:

 Francesc Flors i Calcat: Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Destaca per el seu mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants. Va fundar el Col·legi Sant Jordi on volia treballar la cultura de Catalunya mitjançant una ensenyança basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant.

Francesc Ferrer i Guàrdia: Pedagog molt important a Catalunya. D'aquest pedagog es va extreure la filosifa de l'Escola Moderna. Fundador de la Lliga  internacional per a l'Educació Racional de la Infància, que tenia els següents principis:

-       L'educació de l'infant es fomenta sobre una base científica i racional.

-       La instrucció és part de l'educació.

-       L'educació moral ha de resultar principalment de l'exemple i en donar-se suport sobre la llei natural de la solidaritat.

-       És necessari que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen.

       

La renovació pedagògica a Catalunya entre l'any 1906 i el 1939

Destacarem a:

Joan Bardina: Pedagog i periodista català. Seguidor de les idees carlines. Pedagog convençut que l'únic camí per a la regeneració estable, era la reforma de les generacions a través de l'educació. Creu que l'educació és el que cal per tal de forjar les noves generacions que España necessitava. Sense abandonar els seus principis cristians va ser capç d'assimilar l'estil educatiu i pedagogic dels institucionistes, i va  arribar a defendre les dues tesis fonamentals que eren objectes de disputa en aquell moment: la neutralitat relitgiosa i la coeducació. Va crear la institució Spencer on els fills de families benestants gaudien d'una educació personalitzada.

 Pau Vila: Pedagog i geògraf català. Va fundar l'Escola Horaciana l'any 1905. Autor de la divisió de Catalunya en Comarques.

Rosa Sensat: Mestre. Va estudiar a l'institut Rousseau de Ginebra i també va coneixèr de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles  europees. Va ser la primera directora de l'Escola de bosc. Després va ser directora del Grup Escola Milà i Fontanals del Patronat Escolar. El 1921 va dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura  i Biblioteca Popular de la Dona i va establir un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. També va fer diversos cursos i confèrencies als estudis de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la dona.

 Artur Martorell: Pedagog. Va assejar els métodes Montessori a diferentes escoles. Va inculcar als infants l'hàbit de la reflexió personal des d'una perspectiva cívica, moral i religiosa. Va donar un ensenyament viu de la relaitat mitjançant el treball col·lectiu i l'elaboració perceptiva dels conceptes.

Josep Estalella: Físic, químic i professor català. Va ser un desl proners en la investigació dels raigs X. Director de l'Institut- Escola de la Generalitat de Catalunya on s'havia de tenir com a mínim 11 anys per entrari, on el reglametn intern definia els trets pedagogics i organitzatius com ara la coeducació de sexes l'ús del català, el laïcisme en la teoria i els costuls i la continuïtat coordinada de l'ensenyament primari a la secundària. 

Alexandre Galí: Pedagog i historiador català. Va començar la seva tasca pedagogica a l'Escola de mestres de Joan Bardina. La seva activitat educativa abraçava diversos camps ( des de mestre de minyons o de mestres, fins a historiador, tot passant per linguïsta, entre d'altre). Va ser director de l'Escola Vallparadís i també va organitzar escoles d'estiu. Va fundar la Mútua Escolar blanquerna on es va dedicar a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa.

Pere Vergés: Professor. Director de les escoles del Districte II i després de l'Escola del Mar. També va encarregar-se de la direcceió pedagògica de l'Escola Garbí d'Esplugues de Llobregat i de la Institució Pere Vergñes on la seva filosofia ha perdurat fins als nostres dies.