Tema 15. Actuacions i plans educatius

Politica d’educació

Els plans educatius són un pla, un model sistemàtic que es desenvolupa abans de concretar una certa acció amb la intenció de dirigir-la. En aquest sentit, podem dir que un pla d’estudi és el disseny curricular que s’aplica a determinats ensenyaments impartits per un centre d’estudis.

Serveis educatius i CESIRE

Els centres específics de suport a la innovació i la recerca educativa (CESIRE) tenen com a funcions:

1.       Conèixer la recerca que es fa en didàctica i educació de l'àrea respectiva: promoure i difondre'n els resultats i adequar-los a les necessitats del professorat

2.      Dissenyar i difondre activitats i recursos que ajudin el professorat en la seva tasca innovadora.

3.      Promoure i difondre activitats que tenen com a finalitat l'estímul entre l'alumnat de l'interès i els gust per a l'aprenentatge de les àrees i matèries respectives.

4.      Detectar, impulsar i fer el seguiment de bones pràctiques i experiències didàctiques d'interès especial en l'àmbit d'actuació específic de cada CESIRE

5.      Donar coherència i difondre, de manera coordinada amb els serveis educatius i els ICE, la formació permanent relacionada amb l'àrea específica del CESIRE, i col·laborar en la detecció de necessitats en l'àmbit formatiu.

6.      Promoure i difondre iniciatives en l'elaboració de recursos i materials de qualitat i innovació en l'àrea específica.

7.      Constituir bancs de recursos (bibliogràfics, materials, informàtics, de recerques teòriques i altres) per a l'ensenyament i l'aprenentatge de l'àrea específica.

8.      Difondre serveis i activitats, relacionats amb l'educació de l'àrea respectiva, que ofereixen institucions, associacions i centres implantats en tot el territori.

9.      Explorar i promoure oportunitats per posar en contacte l'educació de l'àrea corresponent amb diversos àmbits de la societat: l'empresa, la indústria, el món rural, l'art en les seves diverses expressions, els mitjans de comunicació...

10.  Ser punt de trobada i de reflexió per al professorat de les àrees i matèries respectives, estimulant el coneixement i la coordinació entre els diferents nivells educatius i també amb la universitat

Centres de Recursos Pedagògics

Els CRP són equips que donen suport a l'activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent de mestres i professorat, especialment, en temes de formació permanent, de recursos pedagògics i de dinamització de projectes de centre i de la zona.

Els seus objectius són:

- Oferir recursos, d’infrastructura i de serveis als centres docents, als i a les mestres i al professorat.

- Localitzar, selecciona i catalogar recursos educatius i oferir-ne la informació, orientació i assessorament per a la seva utilització.

- Donar suport a les activitats docents i a l'intercanvi d'experiències educatives.

- Coordinar i organitzar l'execució i el seguiment de les activitats de formació permanent dels plans de formació de zona.

Els camps d’aprenentatge

Els camps d'aprenentatge (CdA) són una xarxa de serveis situats en contextos singulars que donen suport al professorat per tal que l’alumnat assoleixi objectius d’aprenentatge relacionats amb l’estudi del medi a partir de projectes que es desenvolupen en estades al camp d’aprenentatge, en activitats a l’entorn o en el centre mateix.

Les Zones Educatives

Tipologia de plans educatius: PLANS D’ENTORN

-         Els Plans educatius d’entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples necessitats de la nostra societat.

-         S’adrecen a tot l’alumnat, i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits.

-         L’educació de ciutadans i ciutadanes per a un món complex i divers hauria de ser:

o   Integral: per abastar tots els aspectes de la persona. No solament ha d’instruir i ensinistrar en unes habilitats intel·lectuals determinades sinó que ha de facilitar també competències socials i proporcionar capacitats per adaptar-se i conviure en una societat canviant.

o   Contínua: per comprendre tot l’espai-temps vital . El temps de formació ja no es pot entendre avui parcel·lat, unes hores al dia (escola) i una època de la vida (infància i joventut), ha d’abastar tota la vida.

o   Arrelada: per tenir uns referents compartits. La incertesa que caracteritza els nostres temps fa que esdevinguin indispensables uns referents identitaris compartits que vinculin les persones a projectes de futur i que donin un sentit al treball i a la convivència

o   Cohesionadora: per promoure la integració social . L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes al nostre país planteja nous reptes que requereixen una sèrie d’accions innovadores per promoure la cohesió social mitjançant l’educació intercultural i l’ús normalitzat de la llengua catalana en un marc multilingüe.

o   Inclusiva:per incloure a tothom .I per fer-ho possible ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

o   En xarxa: per ser-ne tots coresponsables. És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l’atenció i l’educació dels membres més joves de la societat catalana

Eunice, Magda, Meritxell i Aida

Tema 14. Escola i societat digital

Experiències pedagògiques

L'ensenyament i l'aprenentatge són processos complexes, el que funciona en un determinat context pot no fer-ho en un altre. Les propostes que es presenten han d'ajudar a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa, a prendre, a adonar-nos que hi ha moltes maneres d'ensenyar, a incorporar noves idees i, naturalment, a posicionar-nos críticament davant altres opcions que són alternatives a les nostres.

La Comissió Interterritorial de l’Ensenyament de la Llenguaorganitza aquest primera jornada a l’ Hotel Corona Tortosa, amb la finalitat de fer conèixer bones pràctiques, compartir marcs de referència, avançar en l’aplicació de noves tecnologies i en la utilització de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC) així com d’ iniciar un sistema de treball en xarxa i de proximitat per tal d’optimitzar els recursos didàctico-pedagògics que es produeixen en el conjunt dels territoris de l’àrea lingüística per donar resposta a la realitat multilingüe dels nostres centres educatius i a la necessitat de formar ciutadans plurilingües.

Documentació narrativa d’experiències pedagògiques dels docents:

1.       Una carta d¡invitació

Inviten als docents a escriure sobre el que saben i fan, sobre els seus coneixements construïts al llarg de les seves experiències pedagògiques en les institucions educatives.

2.      Formació de docents i relats pedagògics

Planteja una sèrie de reflexions, afirmacions i preguntes orientades a concebre la producció autogenerada i guiada de relats escolars i curriculars com una estratègia viable per a transformar les pràctiques de formació, d’investigació i de vinculació de les institucions formadores amb les escoles de la seva zona d’influència

3.       Algunes orientacions per incorporar la documentació narrativa d’esperiències pedagògiques en les institucions de forma de docents

La seva finalitat és suggerir, indicar, plantejar orientacions dirigides a generar i instal·lar en les institucions de formació de docents iniciatives i processos de documentació narrativa d’experiències pedagògiques.

4.      Dossier de relats d’experiències de formació

Té com a propòsit mostrar alguns dels relats generat per docents que, en diferents etapes de la seva formació i des de llocs i funcions diferenciades, han transitat algun procés de documentació de la seva pròpia experiència de formació.

Recursos TIC-TAC

Les TIC Són les Tecnologies de la Informació i Comunicació, és a dir, són aquelles eines computacionals i informàtiques que necessiten, sintetitzen, recuperen i presenten informació representada d’una forma.

Les TAC tenen com a objectius:

-          Donar a conèixer al professorat alguns dels recursos TAC que té a la seva disposició.

-          Mostrar la utilitat d’aquests recursos.

-          Estimular el seu ús en l’activitat docents, induït a un canvi metodològic.

-          Incentivar l’ús col·laboratiu del professorat per generar nous recursos o millorar els ja existens.

Idees i aportacions pedagògiques

El mètode natural de Freinet consisteix en oferir al petit un ambient favorable al descobriment continuat que li permeti, a través de la lliure exploració i experimentació, anar conformant els seus coneixements. Per afavorir  aquest espai, l’aula es pot dividir en diferents espais, que poden ser tant un pati com un hort. Una altre de les innovacions de Freinet per afavorir aquest aprenentatge natural consisteix en sortir de l’aula i realitzar passejos per la natura o visites als tallers dels artesans locals.

Freinet considera que els processos d’adquisició de coneixements no es donen a través de la raó, sinó especialment a través de l’acció, l’experiència i l’exercici, el que ell anomena tempteig experimental, a partir de les pròpies experiències i de la manipulació de la realitat.

Tècniques de Freinet

Les tècniques de Freinet constitueixen un ventall d’activitats que estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l’entorn. Estan pensats sobre la base funcional de la comunicació i sobre propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals.

Destaquen:

El text lliure: és el text realitzat pel nen/a a partir de les seves pròpies idees, sense tema ni temps prefixat. Es desenvolupa seguint les fases següents: l’escriptura del text, que constitueix una activitat creativa i individual; la lectura davant de tot el grup, amb el qual es treballa l’entonació, la modulació de la veu; el comentari de text de forma col·lectiva; i altres tècniques com la impressió i reproducció dels textos per la revista escolar i la correspondència.

Fitxers de treball individual: espai on cada alumne guardava els seus treballs personals i individuals.

La revista escolar: la qual s’origina amb les produccions infantils i es realitza a partir de la pròpia organització de treball.

Els plans de treball: tenen sentit e una planificació col·lectiva amb l’alumnat, planificació que ve determinada per unes decisions de grup que, a la vegada, estan inserides en la planificació general del curs.

Les conferències: pretenen propiciar, en el marc del grup-classe, les crítiques a la realitat per part de l’alumnat i el seu posterior estudi.

Biblioteca del treball: el material es classifica d’acord amb la dinàmica i les necessitats de consulta dels nens/es, que accedeixen lliurement a ell, però també es responsabilitzaran d’ordenar-lo i controlar-lo.

L’assemblea de classe: és l’espai i temps destinats a plantejar problemes i buscar mitjans per la seva resolució, per planificar i possibilitar la realització de projectes. Educa la funció de planificació i de revisió del treball i de la vida del grup-classe.

Mètode natural: oferir un ambient favorable al descobriment continuat, en el que sigui possible l’expressió lliure i l’intercanvi i contrast d’idees en una institució que ells mateixos conformen. Va introduir els tallers dedicats al treball manual.

L’actitud investigadora, la curiositat pel seu entorn, el respecte per les pròpies realitzacions i la dels altres, la bona utilització dels materials,...possibiliten un ambient molt favorable d’aprenentatge.

L’aprenentatge del càlcul: per a Freinet el càlcul té que ser un instrument d’acció sobre les coses. Serveix per mesurar els camps, pesar els productes, calcular el preu de cost, els interessos que s’han de tornar o cobrar. Tot això justifica l’activitat aritmètica, en comptes de l’accés descarnat als números i les operacions. És precís per tant submergir el càlcul escolar a la vida de l’entorn i convertir-lo en càlcul viu.

Interès per la comunicació: llegir és buscar sentit a allò que es  llegeix. La base de la “lectura global” és l’aprenentatge que va des de les paraules, a les síl·labes fins arribar als sons. A partir d’aquí es pot passar a la composició de noves paraules i a la lectura. L’accés al text escrit ha de ser una cerca del seu sentit. Seguint en aquest aspecte les intuïcions de Rousseau, Freinet considera .que el text és el producte d’una voluntat de comunicació.

La lectura com una tècnica de vida és la que desconnecta del món real i ens submergeix en un món imaginari. També prepara als alumnes per a les seves conferències que han de realitzar davant d’altres persones.

Altres tècniques i aparells que va incorporar Freinet: màquines d’instrucció, ràdio i electròfon, fotografia i cinema, impremta escolar, la correspondència escolar i el llibre de la vida, entre d’altres.

Eunice, Magda, Meritxell i Aida

Tema 13: Centres amb sistema pedagògic propi

La institució escolar és una realització pedagògica, on s'hi troben les bases científiques (neurològiques, psicològiques i sociològiques), on hi ha una intervenció dissenyada (pedagogia, didàctica, orientació escolar) i una organització comú (administració, economia, gestió de personal), a més a més de ser en un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.

Cal que tinguem presents:

• Aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX
• Marc de la política i legislació en una societat.
• Necessitats generals dels ciutadans
• Necessitats particulars de grups socials o d’alumnes.

Model explicatiu de l'aprenentatge com a mediació cultural

En el model d’aprenentatge com a mediació cultural és important que el professor tingui en compte quins són els interessos de l’alumne i el seu entorn social i cultural, ja que aquests l’ajudaran a entendre certs comportaments de l’alumne davant de certes situacions. És per això, que com a futurs mestres sempre hem d’observar l’aula en la que treballem. Una bona observació ens dirà moltes coses sobre l’estat dels nostres alumnes i el perquè són com són.

A més a més quan un professor s’interessa per els interessos dels seus alumnes; els programes de la televisió que mira, les seves aficions, els esports que els agrada, li serà més senzill mantenir una bona relació sense tensions ni conflictes entre ell i els seus alumnes. I en conseqüència aconseguirà un ambient de tranquil·litat i equilibri dins de l’aula.

Sistemes pedagògics o projectes d'algunes escoles

Escola Thau de Sant Cugat

El projecte educatiu de l’escola es fonamenta en quatre principis que són la base dels seus continguts i les seves activitats:

Escola Thau

• L’educació en els valors de l’humanisme cristià.
• La pedagogia participativa, integral i personalitzada en l’alumne com a centre del procés d’aprenentatge.
• El català coma llengua d’aprenentatge, vehicular i de coneixement de la cultura pròpia.
• L’obertura social basada en l’educació com a servei als altres i a la societat.

“La nostra escola es considera hereva d’aquells pedagogs renovadors de l’escola activa, a la vegada que som amatents a les teories educatives renovadores actuals que contemplen el coneixement com el resultat de la interacció entre l’alumne i la realitat que l’envolta. A les nostres escoles el nen és cridat a experimentar i a observar per assolir el coneixement, essent, així, agent del seu propi aprenentatge; i és alhora estimulat a ser reflexiu i a desenvolupar i madurar una capacitat crítica i un judici propis, entesos com a fonaments de la seva condició de persona". El nostre estil d’educar (2007)

Súnion escola d'ESO i Batxillerat

A l’escola Súnion tenen un sistema pedagògic format per quatre elements: el grup natural, l’horari canviat, el projecte didàctic i el paper dels professors.

Escola Súnion

Primer, els grups naturals són grups formats per vuit companys que decideixen viure plegats tots els aspectes de la vida escolar  i que estaran junts durant tot el curs. Segon element, els horaris canviants de l’escola que es produeixen per que les activitats no es repeteixen de la mateixa manera cada setmana, canvia la seva durada, el nombre de grups naturals que la fan i l’espai on tenen lloc. Aquest horari canvia depenen d’allò que cal aprendre i de com és més eficaç que ho facin els nois i noies. L’objectiu d’això és assolir uns bons aprenentatges i que els alumnes aprenguin a aprendre en qualsevol circumstància. Amb aquests horaris s’aconsegueix que els nens tinguin una millor organització del temps i s’aprofiten millor els espais escolars.

La metodologia didàctica de Súnion es basa en tres principis:

• L’activitat:  L’alumne ha de ser el protagonista dels seus aprenentatges, és a dir, ha de tenir un aprenentatge actiu.
• La motivació i els recursos: S’ha de treballar en un clima de confiança i partint dels coneixements de l’alumne s’ha d’ampliar-los progressivament de forma motivadora, utilitzant els recursos humans i tecnològics més adequats.
• L’aprenentatge entre els alumnes: Els nens aprenen per imitació és per aixpo que els treballs en grups i les tasques cooperatives destaquen dins de l’escola. Aquestes tasques no només promouen habilitats socials sinó que també afavoreixen l’aprenentatge.

Dins d’aquesta escola els professors són els encarregats d’animar els alumnes a emprendre un procés d’aprenentatge. Ell ha d’aconseguir les condicions òptimes per desenvolupar aquest procés i ho farà a partir de tres eixos:

• El didàctic, com a responsable de l’ensenyament d’una àrea de coneixement.
• El pedagògic, com a conseller de quatre grups naturals.
• El de la gestió escolar, com a responsable del funcionament d’un servei de l’escola.

Institut Sils

EL projecte pedagògic d’aquest institut està planificat a partir d’unes premisses ideològiques i es que es posicionen clarament a favor del treball autònom, cooperatiu, integral i del tractament de la diversitat en grups heterogenis.

• Cal atendre als alumnes en tota la seva diversitat en el grup heterogeni.
• Entenem educació obligatòria com una formació general per als futurs ciutadans que tendeixen a aprendre de forma autònoma i a desenvolupar la capacitat de ser conscient, responsable i creadors de la seva dimensió física, emocional i racional, i també que tendeixen a desenvolupar la col·laboració com a ciutadans democràtics, arrelats i universals, solidaris i compromesos.
• El currículum es basa en un model de desplegament vertical o per competències ihoritzontal en els temes.
• Els alumnes dediquen 8 hores setmanals a treballar en projectes. Projecte: “un procés planificat d’activitats en grups cooperatius, centrades en un tema, que parteixen d’un repte (motivació) en vistes a un resultat.”

Institut Gabriel Ferrater

Institut Gabriel Ferrater

Al institut Gabriel Ferrater tenen implantat el projecte 1x1. Aquest projecte el tenen amb els objectiu següents:

• Potenciar l’ús pedagògic de les Tecnologies de l’Aprenentatge i del Coneixement.
• Subministrar la base per a l’educació de l’alumnat en la “vida en un món connectat”.
• Convertir l’ordinador  en l’eina personal de treball de l’alumnat.
• Substituir progressivament els llibres de text en paper per llibres electrònics.

Tots els alumnes de 1ESO i 2ESO disposen d’un ordinador ultra portàtil. Les aules estan dotades de les tecnologies necessàries per a poder impartir les classes utilitzant llibres i materials en format digital, amb l’ajuda de pissarres digitals. L’ús d’aquestes eines digitals a les aules facilitat i potencia el treball de tots, professors i alumnes. La digitalització de les aules millora el procés d’ensenyament-aprenentatge, d’avaluació i d’organització que es desenvolupa al centre educatiu i a l’entorn. 

EscolaHoritzó (Filosofia del Projecte)

L’ensenyament de l’escola sempre ha anat i va d’acord amb la vida de la societat, la del nen i la projecció social que es preveu. És a dir, un món ric, il·lusionant i complexa en el qual cal tenir en compte una retroalimentació continuada del nen, del seu entorn i d’una societat que ja és global. Treballar en aquests imprescindibles paràmetres exigeix un màxim de respecte al nen i un treball continuat i aprofundit, organitzat, no obstant, en la incertesa científica. Els paràmetres generals que sintetitzen això són:

• Els coneixements de la societat en el seu temps. La seva projecció.
• La retroalimentació de cada nen.
• Procés maduratiu al llarg de la seva vida.
• El seu entorn familiar i social.
• El seu creixement maduratiu i la influència que tot plegat té en ell.
• Una molt seriosa relació amb la família durant tota la seva escolarització.

A més a més la seva finalitat és: Maximitzar la capacitat personal de cada alumne tot tenint en compte l’edat madurativa i les vivències amb l’entorn i en el temps.

Fundació Collserola

La fundació Collserola es va constituir per a la creació i sosteniment de centres educatius de qualitat, amb independència de qualsevol grup polític o ideològic, compromeses amb els principis de pluralisme, laïcitat, catalanitat, els valors universals i la iniciativa social.

El seu projecte educatiu es basa en l’acceptació i el reconeixement de la diversitat i es per això que fomenten  el pluralisme intern , la tolerància i el respecte com actituds vitals dels alumnes. Un dels principals objectius del projecte educatiu és conduir els nostres alumnes cap a l’edat adulta en les millor condicions possibles i aconseguir que es desenvolupin com a persones. És per això que afavoreixen el seu procés maduratiu i d’autonomia per tal que adquireixin les eines i el bagatge cultural necessaris, per tenir criteri propi. Es plantegen una relació molt estreta entre els professors i les famílies, per tal d’afavorir la seva participació, positiva i adequada, en el conjunt d’activitats escolars.

El projecte educatiu està enfocat cap als estudis universitaris, que són l'aspiració de la gran majoria de famílies, però sense oblidar el marc bàsic d'actuació. Es tracta d'establir una gestió eficaç dels recursos humans, materials i organitzatius de què disposen.

L'atenció individualitzada és un dels principals compromisos educatius de la fundació, sobretot en els aspectes relacionats amb les tutories. Des de l'ingrés a l'escola els alumnes reben un tractament especial que atengui les seves necessitats Compartir tot aquest conjunt de valors els permet, dia a dia, millorar la seva tasca educativa i social.

QUÈ SÓN LES COMUNITATS D'APRENENTATGE?

Aprendre a casa o anar a l'escola?

Les Comunitats d’Aprenentatge es defineixen com un projecte de transformació social i cultural d’un centre educatiu i del seu entorn per a aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en l’aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es concreta en tots els seus espais, inclosa l’aula (Valls 2000: 8).

Un dels elements fonamentals dins les Comunitats d’aprenentatge és la participació de tota la comunitat educativa: familiars, professorat, voluntaris, etc. Les persones treballen en pla d’igualtat amb un objectiu compartit: l’aprenentatge dels nens i nenes per no estar socialment exclosos a la societat de la informació.

Els elements pedagògics de les comunitats d'aprenentatge són: el desenvolupament comunitari, l'aprenentatge, centralitat dins el projecte, expectatives positives i optimisme pedagògic i grups interactius dins l'aula.

CEIP Tanit de Santa Coloma de Gramanet, és un exemple de Comunitat d' Aprenentatge actualment.

Aquestes comunitats d’aprenentatge són una manera excel·lent  d’acostar l’escola al barri i que l’educació dels nens del barri sigui responsabilitat de tots els ciutadans. Dins d’una comunitat d’aprenentatge els ciutadans poden fer activitats amb l’escola per tal d’aprendre coses noves i això és l’aspecte més destacable d’aquestes comunitats. Poder aprendre en comunitat, grans i petits, a través d’activitats organitzades per els centres és molt important. Això fomenta la cohesió del barri.

El projecte Educatiu Institucional o Projecte educatiu de Centre (PEC)

És la presa de posició del conjunt de participants al centre o comunitat educativa. Perquè sigui consistent ha d'incloure:

1. Anàlisi de context: On som?
2. Trets d'identitat: Qui som?
3. Finalitats i grans objectius: Què pretenem?
4. Estructura organitzativa: Com ens organitzem?
5. Funcionament efectiu. Com ens va?

Programa Aprender en casa (Lo apoya el gobierno de Argentina)

Aquest programa s’accepta en alguns països com EEUU i França, però a Espanya l’educació obligatòria es relaciona directament amb l’escolarització obligatòria. Dins d’Espanya la fiscalia persegueix els casos dels nens que no estan escolaritzats però cada cop aquesta feina és més difícil.

Com utilitzar Aprendre a casa

Aprender en casa presenta informació útil per organitzar treball a distancia amb nens, joves i adults en situació escolar. Els materials que es fan servir a casa provenen de diferents organismes i programes del Ministeri d’Educació, entre d’altres. En alguns d’aquests recursos i activitats es proposen feines en grup o col·laboratives. És important que aquestes activitats es puguin realitzar crear grups de forma virtual, utilitza’n eines col·laboratives com mail, blog o plataformes col·laboratives.  

Com estàn organitzats els continguts

La organització es bastant senzilla. El més important és entendre que els materials estan classificats en tres grups. Dins de la secció Docents s’organitza per col·leccions i dins de la secció d’Alumnes la informació està organitzada per nivells educatius.

Què és l'educació lliure?

És difícil definir, en poques línies, el que representa l’educació lliure. A més, cada projecte, grup de criança o escola d’educació lliure té uns components propis que el fan especial i diferent dels altres.

Tot i això, la majoria de projectes s’identifiquen amb paraules com respecte, cuidar, confiança, límits, disponibilitat dels adults, no judici, conseqüències lògiques i que ajuden l’infant –en comptes de premis i càstigs extrínsecs--, acompanyament emocional, vivència, amor, etc.

Totes les escoles d’educació lliure acostumen a ser espais poc massificats, amb una ràtio promig d’1 adult per a cada 6 o 7 nens i nenes. Això no implica que un adult estigui sempre amb un mateix grup de nens i nenes, ni que aquests estiguin sempre en companyia dels mateixos nens i nenes. Tot el contrari, l’agrupament dels nens i nenes es crea de manera espontània en funció dels propis interessos i afinitats.

Aprenentatge es considera tot allò que parteix d’un impuls propi, tota experiència que està motivada intrínsicament, sense suggeriments subtils dels adults, i que engloba tota la persona, totes les seves dimensions psicomotrius, emocionals, socials i cognitives.

XARXA D’ESCOLES LLIURES

La Xell és la Xarxa d'Educació Lliure, una xarxa de persones a favor d’una mirada respectuosa envers les necessitats vitals de la infància.

“Creiem que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants, les seves famílies i els nostres propis.”

La Xell té dos grans objectius:

Xell

• Ajudar els nous projectes d’educació lliure i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen.
• Difondre, des de la proximitat, aquesta mirada respectuosa envers la infància.

Avantatges per als projectes adherits a la Xell

• Un assessorament inicial i documentació amb els temes més freqüents que són objecte de dubtes i consultes.
• Tenir accés a la informació restringida del web -amb documents sobre la creació de projectes, sobre temes de materials, sobre aspectes pedagògics, etc.- i als blocs interns: comissió de projectes, fòrum entre acompanyants, etc.
• Difusió de les activitats de l’espai educatiu a través de la llista, el web, fires...
• Descomptes a totes les activitats organitzades per la Xell.
• Totes les famílies i els acompanyants d’un projecte adherit són sòcies de la Xell, amb els avantatges individuals corresponents.
• Representativitat col·lectiva davant l’administració en els temes legals acordats col·lectivament.

Avantatges per a les persones associades a la Xell

• Participar en els òrgans de l’associació: comissions, assemblees, junta, ...
• Obtenir descomptes en les activitats de la XELL: tallers de formació, seminaris,...
•  Accés al centre de documentació.
• Possibilitat d'enviar mails a la llista.
• Descomptes en activitats d’altres entitats vinculades amb la Xell.
• Possibilitat de fer difusió d'activitats i tallers propis a la llista i al web de la Xell.

Magda, Aida, Eunice i Meritxell