Tema 5: Sistema i tecnificació de l'educació

 

La teoria general dels sistemes:

Aquesta teoria general de sistemes va sorgir dels treballs realitzats per  Ludwing von Bertalanffy (biòleg i filosof austríac). Aquesta teoria es basa en les sortides i entrades dels sistemes per a una correcció interna i externa, tenint en compte el concepte de que el món és un sistema dinàmic; tot esta connectat. 

La finalitat d’aquestes teories generals són:

- Arribar a entendre el tot com una unitat.
- El desenvolupament de teories en els diferents camps.
- Reduir l’esforç aplicat.

En el sistema educatiu, la teoria general de sistemes s’aplica en les relacions, els objectius (ensenyar coneixements bàsics) i les finalitats (intentar educar a l’infant perquè sigui més autònom).

Metodologia: conjunt de procediments basats en principis lògics que intenten arribar a un objectiu científic.

- Analogia: comparació entre diferents conceptes per arribar a un 
  raonament.
- Inducció: s’arriba a un raonament general a partir de premisses
  particulars.
- Deducció: s’arriba a un raonament englobar totes les premisses en una.
- Expreimentació: és la comprovació de les hipòtesis de treball. 

L’Isomorfisme són aquells conceptes que tenen una mateixa forma mentres que, quan aquests tenen una mateixa funció en diferents cultures s’anomena homomorfisme. 


Cibernètica i educació

És la comparació entre l’organisme i una maquina. Tots dos tenen un sistema de regulació; controla els desequilibris per arribar a un millor funcionament. 

Norbert Wiener va ser un matemàtic estatunidenc, i va ser el que va  desenvolupar aquesta teoria de la cibernètica i per fer-ho comparava l’organisme amb la maquina. 
En resum podem dir que la cibernètica és una combinació entre la tecnologia, la ciència i la praxeologia que la seva funció és mantener el control, la  comunicació, la regulació i connectar la informació.

Claude Shanon va ser un matemàtic conegut per les seves investigacions a la  ingeniería. Pensava que la pedagogia podia tenir un tractament quantitatiu i tecnològic per aconseguir un equilibri dinàmic, sense deixar de banda l’esser com a persona. (subjectivitat, consciencia i creativitat).

Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia

Els Estats Units, desprès de la segona guerra mundial, va esdevenir la primera potencia mundial i va decidir invertir en l’educació. 

Ralph Tyler va ser un educador que va impulsar l’avaluació educativa i de currículum, que no deixa de ser una maner a de poder controlar i millor l’eficàcia educativa mitjançant proves d’estudi.

Taxonomia dels objectius de l’educació

Benjamin Bloom va ser un psicòleg estatunidenc que va treballar en la taxonomia dels objectius en l’àmbit del coneixement (1950). Va concluir que l’ensenyament a de marcar uns objectius clars i avaluables. 
Objectius: 

- Coneixement: no és necessari memoritzar totes les dades dels conceptes
  ensenyats a classe. 

- Comprensió: entendre, interpretar i assimilar tots els conceptes. 

- Aplicació: hi ha conceptes teòrics que són molt més eficaços portats a la
  practica. 

- Analisi: saber estructurar i descomfigurar un concepte complex per a
  facilitar-ne l’estudi. 

- Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura

- Avaluació: serveix per comprovar l’aprenentatge. (a de ser inicial o
  diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa).

Les finalitats poden ser generals, especifiques, operatives o finals.
Els continguts poden ser conceptuals, procedimentals o actitudials- habituacionals. 

En l’ambit de l’afectivitat en la taxonomia dels objectius hi treballava David R. Kraathwohl, educador que creia que la clau de l’ensenyament no regia en el coneixement sinó en la pasió i interes en la que l’educador i l’alumne aprenen els coneixements. 
Objectius a treballar: 

- Recepció: la consciencia, l’atenció selectiva, i la predisposició que l’alumne
  treballa.

- Resposta: treballar la participació activa a través de despostes a diferents
  situacions.

- Valoració: El valor que un estudiant atorga a un concepte gracies al
  control intern que permet determinar-lo.

- L’organització: capacitat de relacionar diferents valors i conceptes. 

- Caracterització conjunta de valors: la perspectiva generalitzada que te un
  mateix sobre la seva caracterització dels valors.

Tema 4: Pensament i pràctiques. Europa del 1930

Édouard Claparède:  (24 de març de 1873 - 29 setembre de 1940 Ginebra) va  ser un neuròleg, pedagog psicòleg infantil suís. Claparède va cursar els seus estudis universitaris a Alemanya, Suïssa i França. Es va especialitzar en psicologia infantil, ensenyament i memoria. En les seves teories es va consolidar en estreta relació la pedagogia amb la psicologia infantil, la qual cosa el va portar a organitzar un seminari de Psicologia Educacional en 1906. I sis anys més tard va fundar l'Institut Rousseau (1912).

Avui dia, Institut de Ciències de l'Educació. Claparède defensava una educació activa dels nens, animant als professors a que observessin als seus alumnes i a partir d'aqui començar a construir les classes. 

Amb elconcepte d'educació funcional, sostenia que l'educació ha de centrar-se en activitats que satisfacin una necessitat. 

L'educació havia de servir per preparar-se per a la vida.

El seu estudi del desenvolupament de la intel·ligència infantil va trobar continuïtat en l'obra de Jean Piaget.

 Henri Wallon: (1879-1962 París). Es va graduar en Filosofia, va acabar medicina i es va doctorar en lletres.

Així doncs, va ser un psicòleg, filòsof i professor del Col·legi de França y director de l'Escola d'Alts Estudis i Director del Institut d'Investigacions Psicobiològiques del Nen, de París.

Els primers treballs de Wallon s'orienten cap la psicopatologia, per centrar-se posteriorment enla psicologia infantil i l'orientació.

Un concepte actual que podem trobar implícit en Wallon és el de intersubjectivitat, en el que hi ha un problema de la construcció del diàleg intersubjectiu, entre el nen (uns 3 anys) i els altres.

Aquest autor defensava un concepte unitari de l'individu i va coincidir amb Vygotsky en l'afirmació de que el nen és un ésser social des de que neix i que en la interacció amb els altres hi resideix la clau del seu desenvolupament.

Lev Semianovitx Vigotski: (17 novembre 1896 - 11 juny de 1934 a Moscou,  Unió Soviètica).

Va ser un psicòleg jueu, un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenvolupament, fundador de la Psicologia hitòrica- cultural i clar precurso de la neuropsicologia soviètica.

Vigotski és conegut com el Mozart de la psicologia, per la seva obra, en la que la idea fonamental és el desenvolupament dels humans que consisteix en la interiorització d'instruments culturals (com el llenguatge) que són transmesos a través de la interacció social, la qual es converteix en el motor de desenvolupament. Aquest autor considera l'aprenentatge com un dels mecanismes fonamentals del desenvolupament. 

  

 Jean Piaget: (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980). Piaget ja d'estudiant de batxillerat va mostrar uns dots extraordinaris per a la biologia. Després, va ser professor de filosofia i de psicologia a diverses universitats europees. La seva extensa obra comprèn des de l'epistemologia (filosofia de la ciència) fins a la biologia i la psicopedagogia.
Piaget va unir en un discurs coherent les etapes del desenvolupament neurobiològic -des del naixement fins al final de l'adolescència- amb l'evolució de la intel·ligència humana, i va integrar-hi la influència del medi, és a dir, de la societat com a transmissora de cultura i valors.
La clau fonamental de la seva concepció rau en el fet que tots aquests factors estan interrelacionats en un desenvolupament evolutiu que busca permanentment l'equilibri en una successió d'estadis i períodes.
Piaget distingeix 4 períodes:

- sensoriomotor (del naixement fins als 2 anys)

- preoperacional (fins als 7 anys)

- operacions concretes (fins als 11 anys)

- operacions formals (fins al final de l'adolescència)

Només en aquest últim període assolim el pensament complex que caracteritza la intel·ligència humana.

Eduard Spranger:  (Berlín 1882 - Tubinga 1963). Va ser un filòsof, psicòleg i  pedagog alemany. Rudolf preconitzà una educació liberal i integral, a més va establir una relació entre escola - cultura i considerava que la clau de la formació rau en l'ensenyament de les disciplines humanístiques. Segons aquest autor, el principi fonamental de l'educador ha de ser el respecte als valors humans.

 Rudolf Steiner: (25 de febrer de 1861 - 30 de març de 1925, Austràlia). Va ser un filòsof austríac, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social i esoterista. Va ser el fundador de l'antroposofia, que es troba a l'origen de l'educació Waldorf, l'agricultura biodinànima, la medicina antroposòfica, la forma artística anomenada eurítmia i d'altres moviments.

Va proposar una forma d'individualisme ètic, al que després va afegir un component més explícitament espiritual.

Georg Kerschensteiner: (Munich 1854 - 1932). Va ser un pedagog, matemàtic i físic alemany. L'any 1854 va ser nomenat Conseller d'Institució Pública i a partir d'aquell moment esdevingué una figura clau en el món de la pedagogia  alemanya, especialment en la ciutat de la seva residència. 

Kerschensteiner va ser influenciat per Pestalozzi i Dewey, el qual va propugnar l'escola del treball, el seu projecte pedagògic proposa l'aprenentatge per mitjà de l'activitat física i mental desenvolupa la personalitat i facilita la sociabilització de l'alumne, per tal de superar el verbalisme i el memorisme de l’escola tradicional.

Aquest autor proposa una educació espiritual i amb sentit i dóna suport a la connexió entre l'escola i la comunitat. Per a ell, l'escola ha de formar individus competens per al treball, per aconseguir millores en la societat.

Anton S. Makarenko: (13 de març de 1888 - 1 d'abril de 1939, Moscou). Va ser un pedagog, escriptor, mestre d’escola de primària, mestre d'institut de  magisteri. Va fer uns cursos pedagògics i va fundar cases cooperatives per orfes de la guerra civil, el qual se'n destaca la Colònia Gorki (recollien els nens orfes i delinqüents per educar-los). 

Makarenko sempre va creure que el treball col·lectiu era el millor mig per a assolir l'adaptació social dels éssers. Per tant la seva idea per evitat els problemes de l'educació era aconseguir un canvi en la conducta dels colons. Es pot destacar:

- Objectius:    constructors actius i conscients del comunisme; disciplina
                        conscient; col·lectivitat; colònies de treball.

- Colònia Gorki: dins d'aquesta colònia, però, hi ha robatoris. Això fa que hi
                        hagi un “consejo de comandos”, el qual no funciona però hi 
                        ha unitat i cohesió de grup i fa que hi hagi el treball
                        col·lectiu. 

Célestin Freinet et Élise: (Gars, 15 de octubre de 1896 - Vence, 8 de octubre de 1966), pedagog francés i creador de les Técniques que porten el seu nom, utilizades en nombrosos mètodes d'Investigació Pedagógica. L’any 1920 va tornar ferit de la guerra de les trinxeres i es va plantejar llavors, ser mestre d’escola, però li van oferir ser pensionista de guerra. Finalment va decidir anar-se'n a treballar de mestre.

Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjants i usos culturals. Són els mètodes naturals, aquest autor deia: s’ha d’aprendre a escriure de manera natural, ha de ser un text lliure, pots parlar del que vulguis. Se'n destaca, llavors:

- El text lliure

- El llibre de la vida

- La impremta escolar

- La fotografia i el cinema

- La ràdio i l'electròfon

- Les màquines d'instrucció

- El pla de treball setmanal

- Els mètodes naturals

- La biblioteca de treball

La pedagogia de Freinet és la pedagogia que incorpora a l'escola els recursos i les tècniques disponibles en la societat moderna. A l'escola s'ha d'aprendre la cultura i les formes de treball de la societat on es viu, per tant es parteix de principis sòlids, universals i coneguts per la ciència, però es concreta en tècniques possibles amb la disponibilitat de determinats recursos segons el context on viuen els alumnes.

Activitat Tema 3: L'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia

L’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia. Escriviu una pàgina ressenyant els principis educatius i –no és el mateix- els criteris pedagògics.

L’Escola Moderna és un moviment pedagògic que va tenir lloc a meitats del segle XX. El seu precursor va ser la filosofia educativa de Francesc Ferrer i Guàrida.  La Lliga internacional per a la introducció de la infància va ser creada per donar un major impuls a aquet moviment.

Els principis educatius de l’escola Moderna van ser desenvolupar l’autonomia dels infants, fomentar la seva curiositat i autoaprenentatge, que aprenguin a tenir un lliure pensament i aprendre a eliminar els prejudicis, i finalment substituir l’estudi dogmàtic pel raonament de les ciències naturals.

Els criteris pedagògics que utilitzaven intentaven fomentar la cooperació per aconseguir la emancipació individual i col·lectiva. Així dona una llibertat per a cooperar amb els altres i que vegin que d’aquesta manera s’aconsegueix treballar millor. No intenta aplicar la psicologia conductista i la seva escola no hi ha ni càstigs ni premis.

Els alumnes feien sortides per observar la natura, i així descobrir tot els seguits de fenòmens que ens envolten. Compartien les experiències amb els altres companys.

És una escola oberta per a tothom i es donava molta importància a l’aprenentatge bàsic com la lectura.

Fa un ensenyament basat en les ciències naturals. Es fan moltes excursions i sortides perquè l’alumne entri en contacte amb la natura.

És una escola laica i lliure que fusiona els sexes i les classes.

Tema 3. Sistema escolar i pedagogia a Espanya i Catalunya

Durant l'època en que Espanya estava ocupada per Napoleó, es va fer la constitució de 1812 a les Corts de Càdiz.

El 1813, tot seguint el pensament de Condorcet, va sorgir l'informe Quintana, que proclamava:

- Igualtat

- Universalitat

- Uniformitat

- Gratuïtat

- Llibertat d'ensenyament

Anys després, des de el ministeri de foment va sortir la llei Moyano. Aquesta llei declarava, a l'any 1857, que l'estructura del sistema escolar es dividiria en:

- Primària

- Batxillerat

- Universitat

La institució lliure d'ensenyament:

- Reforma social i cultural a Espanya a través de la formació científica i
    cultural. 

-  Es poden destacar tres personatges:

• Francisco Giner de los Ríos
• Manuel-Bartolomé Cossio
• Lorenzo Luzuriaga

Escola catalana i lliure pensadora a Catalunya.

Destaquem a:

 Francesc Flors i Calcat: Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Destaca per el seu mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants. Va fundar el Col·legi Sant Jordi on volia treballar la cultura de Catalunya mitjançant una ensenyança basada en el model pedagògic d'ensenyar jugant.

Francesc Ferrer i Guàrdia: Pedagog molt important a Catalunya. D'aquest pedagog es va extreure la filosifa de l'Escola Moderna. Fundador de la Lliga  internacional per a l'Educació Racional de la Infància, que tenia els següents principis:

-       L'educació de l'infant es fomenta sobre una base científica i racional.

-       La instrucció és part de l'educació.

-       L'educació moral ha de resultar principalment de l'exemple i en donar-se suport sobre la llei natural de la solidaritat.

-       És necessari que els programes i els mètodes estiguin adaptats el màxim possible a la psicologia del nen.

       

La renovació pedagògica a Catalunya entre l'any 1906 i el 1939

Destacarem a:

Joan Bardina: Pedagog i periodista català. Seguidor de les idees carlines. Pedagog convençut que l'únic camí per a la regeneració estable, era la reforma de les generacions a través de l'educació. Creu que l'educació és el que cal per tal de forjar les noves generacions que España necessitava. Sense abandonar els seus principis cristians va ser capç d'assimilar l'estil educatiu i pedagogic dels institucionistes, i va  arribar a defendre les dues tesis fonamentals que eren objectes de disputa en aquell moment: la neutralitat relitgiosa i la coeducació. Va crear la institució Spencer on els fills de families benestants gaudien d'una educació personalitzada.

 Pau Vila: Pedagog i geògraf català. Va fundar l'Escola Horaciana l'any 1905. Autor de la divisió de Catalunya en Comarques.

Rosa Sensat: Mestre. Va estudiar a l'institut Rousseau de Ginebra i també va coneixèr de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles  europees. Va ser la primera directora de l'Escola de bosc. Després va ser directora del Grup Escola Milà i Fontanals del Patronat Escolar. El 1921 va dissenyar el pla d'estudis de l'Institut de Cultura  i Biblioteca Popular de la Dona i va establir un programa força ampli per les dones obreres i les de classe mitjana. També va fer diversos cursos i confèrencies als estudis de la Mancomunitat, a les escoles d'estiu i al mateix Institut de la dona.

 Artur Martorell: Pedagog. Va assejar els métodes Montessori a diferentes escoles. Va inculcar als infants l'hàbit de la reflexió personal des d'una perspectiva cívica, moral i religiosa. Va donar un ensenyament viu de la relaitat mitjançant el treball col·lectiu i l'elaboració perceptiva dels conceptes.

Josep Estalella: Físic, químic i professor català. Va ser un desl proners en la investigació dels raigs X. Director de l'Institut- Escola de la Generalitat de Catalunya on s'havia de tenir com a mínim 11 anys per entrari, on el reglametn intern definia els trets pedagogics i organitzatius com ara la coeducació de sexes l'ús del català, el laïcisme en la teoria i els costuls i la continuïtat coordinada de l'ensenyament primari a la secundària. 

Alexandre Galí: Pedagog i historiador català. Va començar la seva tasca pedagogica a l'Escola de mestres de Joan Bardina. La seva activitat educativa abraçava diversos camps ( des de mestre de minyons o de mestres, fins a historiador, tot passant per linguïsta, entre d'altre). Va ser director de l'Escola Vallparadís i també va organitzar escoles d'estiu. Va fundar la Mútua Escolar blanquerna on es va dedicar a l'experimentació dels mètodes de l'escola activa.

Pere Vergés: Professor. Director de les escoles del Districte II i després de l'Escola del Mar. També va encarregar-se de la direcceió pedagògica de l'Escola Garbí d'Esplugues de Llobregat i de la Institució Pere Vergñes on la seva filosofia ha perdurat fins als nostres dies.

Activitat Tema 2: Actualització dels 30 punts de l'Escola Nova

1. L'Escola Nova és un laboratori de pedagogia pràctica.

Actualment els mestre treballen més amb les activitats practiques.

2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç. Això no significa que preconitzi el sistema d'internat com un ideal que cal aplicar sempre i a tot arreu: ben al contrari. La influència natural de la família, si és sana és preferible sempre al millor dels internats.

Avui dia els nens es millor que visquin en un ambient familiar i no en un internat.

3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.

L'escola actualment esta entre la ciutat i la natura, moltes escoles actualment tenen un hort urbà i algunes fins i tot animals.

4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.

Aquest punt no es pot actualitzar ja que es millor que els nens visquin amb la família.

5. La coeducació.

La coeducació és molt important perquè els nens aprenguin a respectar amb igualtat de condicions els del sexe contrari.

6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.

Actualment els nens segueixen fent treballs manuals normalment acompanyats de una teoria.

7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.

Aquest punt no es pot actualitzar ja que es un ofici que no es treballa actualment a les escoles.

8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.

En les escoles actuals també tenen lloc els treballs lliures i creatius.

9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com

pels jocs i els esports.

En l'actualitat amb l'assignatura de Educació física els nens fan gimnàstica i jocs en iniciació a diferents esports.

10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.

Les excursions i colònies en les escoles d'ara es segueixen fent i es important perquè els nens es culturitzin.

11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir.

Perquè el nen aprengui és que comprengui el que se li està ensenyant que no pas que ho memoritzi. 

12. La cultura general es complementa amb una especialització,primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional.

És important que el nen aprengui a interioritzar tota la informació bàsica.

13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.

A partir de les experiències viscudes el nen aprendrà nous conceptes.

14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.

No només s'ha de fomentar l'activitat personal encara que es molt important.

15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen en lloc rellevant en l'Escola Nova.

Actualment també es fomenten els interessos espontanis.

16. El treball individual del nen.

Ha de ser un treball continuat.

17. El treball col·lectiu o en equip.

Els nens han d'aprendre a socialitzar-se amb els altres nens i una manera important és amb el treball en equip.

18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l'edat, a l'estudi personal.

Actualment l'estudi es fa pel matí i per la tarda, no es fa distinció en horari.

19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.

En l'escola actual es fan de 4 a 5 matèries diàries.

20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.

Aquest punt esta relacionat amb l'anterior. En les escoles acostumen a tenir un horari fix cada setmana.

21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.

Actualment l'educació és va adquirint dia a dia.

22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escolesnoves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.

El delegat en l'escola actual és punt clau per la relació professor – alumne/a.

23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.

Actualment això no esta vigent.

24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.

Amb els elogis i recompenses ajudem a que el nen es senti valorat i es motivi més amb la feina a realitzar.

25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada.

Actualment es segueix castigant al nen quan fa un error així aprendrà el que es correcte i el que no.

26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.

El nen aprèn a partir del seus treballs i no comparant-ho amb els dels companys.

27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa.

L'escola actual es acollidora i molt lluminosa.

28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.

La música és una bona forma de comunicar-se per tan es bo que el nen aprengui a utilitzar-la. Amb el cant i amb la practica d'un instrument poden desenvolupar moltes habilitats.

29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
La escriptura i la lectura és la base de l'aprenentatge del nen.

30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona."

L'escola actual t'ensenya el respecta a la elecció lliure.